Enguany i amb motiu de la commemoració dels noranta anys del naixement de Gianni Rodari i els trenta anys de la seva mort, l’editorial Galera ha editat un recull de sis de les obres més significatives de l’autor, ‘Contes del geni de la fantasia’. Presentat com si fos un menú, el llibre consta de dos entrants: ‘Els viatges d’en Joanet Esquenadret’ i ‘El llibre dels perquè’; dos primers: ‘Contes llargs com un somriure’ i ‘Atalanta’; i per últim, dos segons: ‘Gelsomino al país dels mentiders’ i ‘Les aventures d’en Cebeta’.

Portada d'aquesta edició de luxe

El recull està presentat en una edició de luxe i compta amb la col•laboració del dibuixant argentí Gustavo Roldán, que ha fet les il•lustracions de tots els contes. A més, inclou una cinta de lectura i un disseny molt acurat; tot per aconseguir gaudir de les històries de Rodari en la seva màxima expressió.

Pel que fa als contes escollits per formar part d’aquest recull tan emotiu, trobem sis de les obres més significatives i representatives dels diferents gèneres i estils de Gianni Rodari. El primer, ‘Els viatges d’en Joan Esquenadret’, és una mescla de poesia i novel•la i és que cada món que visita el protagonista es descrit en vers i rima, de forma que en acabar de llegir-ho ens podem imaginar perfectament el lloc en el que es desenvolupen els fets. El segons és ‘El llibre dels perquè’, publicat quatre anys després de la seva mort que recull una sèrie de respostes a les preguntes més absurdes i inversemblants dels nens petits.

El tercer relat és el de ‘Contes llargs com un somriure’, una col•lecció de més de cinquanta contes curts amb els que l’autor feia broma amb el títol; segons Rodari, els contes eren curts però duraven el temps suficient com per provocar el riure del lector. ‘Atalanta’ és la primera novel•la com a tal que trobem a ‘Contes del geni de la fantasia’ i és una recreació del mite clàssic del mateix nom escrit per a un públic més jove.

Els dos últims títols, el segon plat, són dues novel•les; la primera és ‘Gelsonimo al país dels mentiders’ i la segona ‘Les aventures de’n Cebeta’ dues històries plenes de fantasia i personatges divertidíssims.
En conclusió, prop de 800 pàgines d’humor, fantasia i bona escriptura obra d’un mestre d’escola, periodista i escriptor àvid per fer arribar la literatura als més joves.

Has llegit alguna obra del Gianni Rodari? Quina és la teva opinió?

Font | La Galera

La majoria de nosaltres si escoltem el cognom Almodóvar ens deixem portar sense cap tipus de recel fins al món del cinema, on un director manxec molt peculiar treballa amb molta il·lusió en unes creacions cinematogràfiques sense precedent. Allà, ens imaginem al Pedro Almodóvar rodejat de les seves muses, entre les que segur que trobarem a Penélope Cruz, buscant el millor angle per gravar la pròxima toma.

Portal web de l'autor

Però existeix un altre Almodóvar menys conegut entre la població rasa, però admiradíssim en el món literari. Un Almodóvar de contes, relats infantils i novel·les, un Almodóvar Sevillà. És l’Antonio Rodríguez Almodóvar, autor de més de 50 llibres de diversa índole entre els que destaquen els ‘Cuentos a la media Lunita’ que va arribar a les lletres catalanes el 1986 com els ‘Contes de la Lluna la Bruna’ gràcies a l’editorial Algaida.

A més de per la seva literatura, aquest escriptor i professor sevillà és conegut entre els seus col•legues pels seus estudis del folklore de transmissió oral a partir dels quals ha pogut recollir i analitzar relats tradicionals com els que trobem a ‘Cuentos al amor de la lumbre’, una recopilació de comptes populars.

Són molts els premis que Almodóvar, el sevillà, ha aconseguit durant tota la seva vida. Entre ells figuren el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil el 2005 per ‘El bosque de los sueños’, una recreació de diversos contes de tradició indoeuropea. A més, també ha rebut condecoracions per la seva labor com a novel•lista com el Premi Internacional Infanta Elena de Narrativa Juvenil 1991 per la novel•la ‘Un lugar parecido al paraíso’. L’obra de la que ja hem parlat amb anterioritat ‘ Cuentos al amor de la lumbre I i II’ també ha estat reconegut pel món literari amb el Premi Nacional de Literatura de 1985; segons el jurat pel “modèlic treball i recuperació de la memòria col•lectiva”. L’ultim reconeixement que ha rebut fins ara és el I Premi Washington Irving, per una trajectòria literària a favor del conte.

Amb català podem gaudir dels ‘Contes de la Lluna la Bruna” que inclou entre d’altres històries ‘La mona capritxosa’, ‘La nena del Sarró’, ‘La princesa muda’, ‘Jo, lleó!’, ‘Els tres porquets’, ‘La destral d’or’ o ‘La guineu i el gripau’. Uns contes molt recomanables si es vol gaudir d’una bona literatura i de la qualitat d’un autor preocupat per la recuperació dels contes que fa molts anys entretingueren als nostres avantpassats.

Web oficial| A.R Almodóvar

Preparat per visitar un castell misteriós?

Fa escassos dies, a final de setembre, dos nous títols en català arribaren a totes les llibreries; es tracta de ‘El petit drac Cocó i el castell encantat’ i ‘El petit drac Cocó i la mòmia’. Amb el castell encantat tindrem l’oportunitat d’acompanyar al Cocó en un viatge, un viatge que el portarà a creuar un bosc durant una tempesta. La força de la mateixa obligaran al nostre protagonista a resguardar-se a un misteriós castell, on passaran esdeveniments sobrenaturals. Amb el segon títol, viatjarem amb el Cocó i el Professor Champignon a una piràmide egípcia en busca d’un tresor ocult.

L’any passat ja van sortir a la venda els dos primers títols del drac Cocó; el primer, ‘El drac Cocó i les seves aventures’ narra l’enfrontament del drac amb el mag Barbeta de Cabra i amb la bruixa Rubínia sempre amb l’ajuda dels seus dos grans amics: el porc espí Matilde i el drac gegant Amadeu. Amb el segon, “El petit drac Cocó i el cavaller negre”, ens endinsem dins un rescat trepidant i és que el malvat cavaller negre ha capturat a l’oncle Ignasi i només amb un pla perfecte el Cocó serà capaç de salvar-lo.

El seu autor és Ingo Siegner, un escriptor alemany que començà a escriure històries per entretenir els fills dels clients que compraven a l’agència de viatges on treballava. A més d’escriure les històries del petit drac les il•lustra pel que esteu ben segur que tot el treball del que gaudiran els vostres fills és ben original. Prova de l’èxit de les històries de Siegner és que el text en alemany ja s’ha venut a molts altres països, alguns propers com França o Itàlia i alguns tan llunyans com la Xina. I és que la qualitat es capaç de superar les fronteres més estrictes.

Què et sembla aquest regal pels teus fills?

Via|La Galera
Web Oficial|Ingo Siegner

Un llibre que podràs trobar als expositors aquest Sant Jordi

S’acosta Sant Jordi i amb ell totes les novetats literàries de l’any. Quin serà el número 1 en vendes? Quines novetats oferiran les editorials? Per resoldre algunes d’aquestes incògnites haurem d’esperar al 23 d’abril, per resoldre’ns algunes altres no hem de fer res més que entrar als portals webs de les diferents editorials. Òmnium, per exemple, aposta fort per una sèrie de títols que ja pots trobar al seu web i a les llibreries, a més i per tal de donar més protagonisme a la festa, ha organitzat un concurs perquè els lectors elegeixin la seva obra preferida, d’entre les que ells proposen, clar. Es tracta del concurs Llança, per trobar més informació només has de pitjar aquí.

Entre les obres que trobem està el llibre infantil, La tortuga que volia creuar el desert de Bernat Romaní amb il•lustracions de Nilobon Kijkrailas, un títol que porta la següent sinopsis: Què porta a una tortuga que viu en una selva frondosa plena de palmeres a travessar un desert ple de perills? Els animals que trobarà al llarg del viatge seran els seus aliats o potser els seus enemics? Si ho vols saber, fes la travessia amb la tortuga. Això sí, al contrari que ella, hauràs d’obrir bé els ulls.

Aquest llibre, recomanat per nens a partir de 6 anys, té un preu de 6’75 euros i ha estat escrit per Bernat Romaní, l’autor guanyador del premi Barco de Vapor 2008. És enginyer de telecomunicacions i músic, ha estat professor de tecnologia musical i editor de llibres de ciències. Té en el seu historial altres llibres com El meu carrer (guanyador del premi El Barco de Vapor), Sí?, Jugar con las máquinas, 9ntnc, El globus de l’avi, Màgik, Els colors de la memòria i Desconcert; els dos últims títols els ha escrit conjuntament amb el seu germà Daniel Romaní, periodista i editor.

El llibre està editat per la Nilobon Kijkrailas, alumna recent llicenciada del Curs de Postgrau en il•lustració Creativa 2010. Si voleu veure quines són les seves obres i gaudir de l’art que aquesta dona porta a dins, només heu d’entrar al seu portal web.

És tracta d’una bona oportunitat perquè els més petits gaudeixin d’una obra divertida i educativa i que a l’hora puguin il•lustrar-la a la seva ment gràcies a dibuixos d’una artista de primera línea, amb una qualitat inqüestionable.

Has llegit ja aquest llibre? Què t’ha semblat? Quin creus que serà el número 1 en vendes aquest Sant Jordi? Explica’ns-ho tot!

Estàtua de Peter Pan al parc Kensington Garden, Londres

El nen que no volia créixer ja és centenari. 100 anys han passat des que J. M. Barrie decidí plasmar en paper i en format novel•la les aventures del Peter, un nen de 13 anys que vivia al país de Mai Més al costat dels Nens Perduts. Junts gaudien de la seva infantesa al màxim, allargant-la per sempre. Uns nens eternament nens, sense preocupacions ni responsabilitats; innocents, valents i feliços. Les nombroses adaptacions de la novel•la, que Barrie publicà el 1911 sota el nom de Peter Pan y Wendy, han fet que la història hagi arribat a una gran quantitat de cases, i s’hagi convertir en un referent per a tothom.

A mi personalment, i pel que fa a la història de Peter Pan, m’agrada molt la cançó d’Ismael Serrano, Si Peter Pan viniera; però m’agrada encara més les paraules que el compositor digué en un concert abans de cantar la cançó, unes paraules plenes de significat i sentiments, unes paraules que ens recorden la importància de mantenir l’esperança i la il•lusió que teníem quan érem nens, unes paraules que ens increpen la necessitat de ser nens:

“Un dels finals més trits de tota la literatura universal és el final de Peter Pan. El temps, ha passat. I Wendy és tota una dona, té una filla preciosa, tan preciosa com ho era ella la primera vegada que va trepitjar Mai Més de la mà de Peter Pan. Wendy acaba de ficar al llit a la seva filla, l’habitació està a les fosques, de sobte, s’obren les finestres de bat a bat … contra el cel estelat es retalla la figura de Peter Pan. –Wendy, vinc a per tu, és el temps de la neteja de la primavera i has de cuidar de mi i dels nens perduts-. Però Wendy li confessa que s’ha oblidat de volar: -no malgastis en mi la pols de les ales de les fades-li diu. Peter Pan, que encara és un nen, no entén res; Wendy li diu: -encendré la llum perquè comprenguis-. I per primera vegada a a vida, que nosaltres sapiguem, Peter Pan té por. I només encerta a dir: -no encenguis la llum-. Aquesta nit, encendrem la llum amb la certesa que si Peter Pan ve a buscar-nos podrem sostenir-li la mirada sense donar-li sense donar-li un gran esglai. Si Peter Pan ve a buscar-los, no ho dubtin, mirin la seva cara i emprenguin aquella urgent fugida, i que no m’assabenti jo, que marxen sense nosaltres”.

Les paraules les va dir en castellà, per això, és molt recomanable escoltar-les brollar de la seva pròpia boca. La força i l’impacte que provoquen, o almenys que a mi em provocaren, és fantàstica.
Es tracta de la demostració de la necessitat que tenim els éssers humans de continuar creient en la fantasia, en Mai Més i en els nens perduts; perquè tot i que estem segurs que no existeixen, en algun moment de la nostra vida tots em volgut ésser un d’ells, vivint la vida al màxim, sense preocupacions banals ni problemes quotidians. Sense violència ni desastres.

Aprofitem l’aniversari del Peter i complim el seu desig, encara que només sigui per uns segons, siguem nens!

Foto: Peter Clarke a wikimediaCommons

Educació i diversió units gràcies a l'art

Avui un llibre per els més petits! “M’agrada la fruita” de Lorena Siminovich és un llibre que combina educació i diversió a parts iguals. A través de les seves pàgines els nens aniran descobrint alhora tres móns diferents però molt lligats entre si: el món de les fruites, dels colors i les textures; i és que és molt més fàcil que els nens entenguin la diferència entre un plàtan i una taronja si sabem que un és groc i llis i l’altra taronja i rugosa.

Es tracta d’una forma d’educar des de la pràctica, basant-se evidentment en la teoria, sense la necessitat de tenir els objectes reals a casa ja que tenir una taronja és feina fàcil, però la cosa es complica si comencem a parlar de cocos o fruites tropicals. D’aquesta forma, no cal ni que tu hi estiguis a sobre, el nen pot obrir ell solet el llibre i endinsar-se dins el món dels sentits. Un altra aspecte que també podria incorporar, tot i que encara no ho fa, és el món de les olors; identificar la fruita pels olors pot arribar a ser molt divertit!

Aquest llibre, a més, et dóna la possibilitat d’extreure jocs i dinàmiques d’ell. Pot organitzar, per exemple, un examen o torneig de fruites en el que, amb els ulls tancats, tots els membres de la casa hauran d’esbrinar quines són les fruites que tenen al davant. Un joc per el que el nen haurà de practicar.


L’autora del llibre és Lorena Siminovich, una dissenyadora i il•lustradora argentina que actualment resideix a San Francisco. Va descobrir la seva passió per la pintura quan era petita i des de llavors i com relata ella mateixa: “no vaig poder parar”. Va estudiar disseny gràfic a Buenos Aires per després traslladar-se a Nova York (2001), on va treballar a diferents empreses. Va ser precisament en aquesta etapa on va decidir dedicar més temps a la il•lustració. Al 2006 es traslladà a San Francisco, on resideix des de llavors; allà a pogut dedicar-se a les seves dues gran passions: la il•lustració i la seva empresa Petit Collage a través de la qual vol ensenyar als més petits la bellesa de l’art. Aquesta activa argentina a il•lustrat, a més, molts llibres infantils.

Veiem doncs com la seva trajectòria parla per ella i que comprar aquest llibre és contribuir a la seva causa, que l’art pugui arribar als més petits. A més, l’educació i la diversió es combinen quasi de forma simbiòtica.

Portada del llibre

Avui no volem parlar-te de cap autor cèlebre o conegut, sinó de varies persones ordinàries que han plasmat en un llibre les seves experiències i sentiments més profunds. Encara que ells no són com la resta, els agradaria que els tractessin com tal. Els autors del llibre són especials perquè tenen una minusvalia, però són com tots els demés perquè senten, riuen i ploren de la mateixa manera. Aquest llibre està dedicat a les fronteres que s’interposen entre aquells que són considerats com distints i tota la resta. Per a que un dia desapareguin.

Mira’m, contes de vides especials és un llibre per a aquells que volen trobar autenticitat i sinceritat a través de la lectura. Editat per Cossetània Edicions (també pots trobar-ho en versió digital), el llibre respon a una iniciativa de la fundació Mas Albornà. Un grup que porta més de 40 anys realitzant valuosos treballs per a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i malaltia mental a la zona de l’Alt Penedès. Els noms propis es succeeixen: Mercè, Ada, Marius, Elisabet, Àngel, Miquel, Josep, Rafael i Margarida. Tots ells han volgut compartir amb el lector les seves biografies.

Fer una ullada cap una realitat aliena y quasi invisible és un exercici de responsabilitat social que tots hauríem de fer. Per respecte a tots aquells que ens passen desapercebuts, que són invisibles per a nosaltres, preocupats com estem en les nostres vides. Les persones amb diferents graus de discapacitat, així com els malalts mentals, existeixen i formen part de la societat… encara que hi hagi qui prefereixi obviar aquest fet. Es més, si mirem de prop a qualsevol persona, tot el món és diferent de la resta.

La normalització i la integració també passa per descobrir allò que ens diferencia, però sobretot, el que ens uneix. A través de

Gema Hassen Bey, campiona olímpica d'esgrima en cadira de rodes, una de les poques persones públiques amb un grau de discapacitat

la voluntat de nou escriptors que han volgut posar veu a totes aquestes persones excloses de la vida pública, el lector pot conèixer altres realitats de més a prop, encara que no puguem posar rostre als confidents. De vegades (jo diria sempre) la força de les paraules pot arribar a calar en aquell qui llegeix. De què serveix veure una foto d’un noi en cadira de rodes si no podem escoltar la seva historia. Les coses que no li agraden de la vida, les dificultats amb les que ha de lluitar. Però també les seves inquietuds i anhels, la gent a qui estima o per qui es fa estimar.

Sense dubte, un exercici humil per part dels escriptors i un pas de gegant per a la resta.

Pots comprar el llibre en versió digital aquí

Foto d’Emma Hassen Bey per Fundación Bip Bip en Flickr

Una bona tria de contes

Aquesta és una selecció de contes policials feta per Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares. El fet que siguin aquests dos escriptors que han triat els contes la fa per altres interessant ja que es tracta de dos mestres de la narrativa i del conte curt en especial.

Ambdós tenen un interès particular per les bones històries, pels jocs intel.lectuals, pels misteris i les paradoxes. Cada conte compta amb una petita biografia (feta amb tota la picardia d’aquests dos argentins) sobre l’autor del conte seleccionat.

Caçador casat de Wilkie Collins. Aquest primer conte és un conte policial amb totes les de la llei. Un jove aspirant a investigador fa una persecució policial per descobrir qui ha realitzat un robatori. És fàcil adonar-se (l’autor no intenta ocultar) que l’arrogant jove va en el camí equivocat i adonar-se quin és el camí correcte. La narració avança a través de les cartes i els informes que el jove li envia al seu superior. Finalment els caps del jove descobreixen el veritable criminal amb la sola lectura dels informes de l’aspirant a investigador. Potser el més interessant del conte és la personalitat del jove, cregut fins al cansament, és tan pedant que resultaria còmic si el món no estigués ple de persona com ell. Un atractiu addicional que posseeix el conte és que es desenvolupa en el mateix ambient policial.

Els tres genets de l’Apocalipsi del magnífic Chesterton. Novament les personalitats dels personatges són més atractives que l’anècdota (tot i que aquesta és millor que l’anterior). La història: un general que vol veure mort a un poeta i l’extrema obediència dels seus soldats que evitarà que es compleixi el seu desig. Diversos militars desfilen per les breus pàgines d’aquest conte: toscos (però no tontos), alguns monstruosament vitals, d’perrunezca lleialtat altres, amb els seus deliris de grandesa. Un conte molt recomanable.

Còpia de l’original de Hylton Cleaver. (Una dada interessant és que en la meva recerca a google d’aquest autor només apareixen dades en relació a aquest mateix llibre. Meves sospites apunten a un escriptor inventat per Borges i Bioy (sempre es va dir que moltes de les cites de Borges eren falses, l’ googel permet una ràpida inspecció)).
El que molts somien: el crim perfecte, o gairebé.

El senyal del cel d’Agatha Christie. Per alguna raó mai em vaig sentir temptat a llegir a aquesta famosíssima escriptora. És que hi ha moltes maneres de triar els llibres que un llegeix. Una d’elles és seguir la màxima que diu: si no t’agrada la classe de gent que recomana a un autor no llegeixis a aquest autor. Aquest és el cas de la senyora CRISTHER. Un conte mediocre en que en els detalls, per descomptat, hi ha la clau del misteri.

Del conte rescato un altre tipus de personatge: l’investigador que no és més que una poderosa ment. Que no veu les escenes dels crims, ni interroga els sospitosos, li arriba amb que els fets li siguin relatats per resoldre el cas. Una ment sni cos, això sembla ser una idea estimulant per certa gent.

Si moro abans de despertar de William Irish. El conte està escrit des del punt de vista d’un nen que vol ser detectiu com el seu pare. Aquest nen té un amiga a l’escola qui comparteix els caramels amb ell. El nen descobreix que és un home que l’espera a la sortida de l’escola qui li regala els caramels, però ara la nena ha desaparegut i el nen ha de sortir a buscar-la, sol.

La idea el conte és excel lent, en ser narrat des dels ulls del nen nosaltres sabem quines són les intencions de l’home que li dóna caramels a les nenes, però el nen no. El nen no sap bé què és el que passa, i així avança acostant-se al perill sense adonar-se’n. El fet que nosaltres sapiguem què és el que passarà però no podem intervenir li afegeix una bona dosi de suspens i emoció. Potser l’únic criticable del conte és que hi ha alguns aclariments, algunes explicacions innecessàries.

Aventura a la mansió en tenebres de Ellery Queen. Un conte d’horror més que un conte policial. La típica casa laberint-infiernal del gènere. La descripció per mitjà de la paraula no aconsegueix l’impacte d’una representació visual (portada a la pantalla en nombroses pel.lícules de terror). També es produeix la típica escena amb sis sospitosos tancats en una casa dels quals un és l’assassí. Unes quantes duccions aconsegueixen finalment trobar l’assassí.

Tres morts de Eden Phillipots. Un conte extens, que posseeix un clima diàfan (tot i estar ambientat en la nit tropical), llargues i clares explicacions i un misteri que no atrau, però que per alguna raó resulta més creïble que els d’altres contes. Sembla el relat d’un investigació veritable. Tres morts i cap sospitós, cap pista, cap motiu. Un investigador que fracassa i un altre que resol el cas apel.lant a la psicologia.

Una sortida a prop del carrer Esgaware de Graham Greene. Una petita obra mestra. La joia del llibre.

Persones o coses desconegudes de John Dickson Carr. Un conte on l’arma homicida està oculta però a la vista de tothom.

La tragèdia del mocador Michael Innes. Un assassinat sobre l’escenari mentre es representa Otelo. L’homicida és un dels actors o un dels personatges.

Les dotze figures del món de H. Bustos Domecq. Aquest és el pseudònim amb el que escrivien Borges i Bioy seus contes policials. En ells Isidor Parodi és un investigador que es troba a la presó, des d’on s’encarrega de resoldre els misteris Buenos Aires. És un conte amb uns quants tocs d’humor, si més no el relat del personatge que s’entrevista amb Parodi resulta bastant còmic per ser una mena de caricatura de la forma de parlar, de ser i de pensar dels porteños.

Nou milles sota la pluja de Harry Kemelman. Un cueto interessantíssim. Per amants dels sil.logisme. És sorprenent el que es pot deduir d’una simple frase com la del títol.

Fum de William Faulkner. Un meravellós conte del no menys meravellós escriptor nord-americà. Dos assassinats, una herència en disputa i dos hereus com a sospitosos. Un conte policial enmig dels camps del sud dels Estats Units. Més conte que conte policial. Amb aquest text va entrar l’aire de la gran literatura en el llibre.

Julieta i el mag de Manuel Peyrou. No sé què li van veure Borges i Bioy a aquest conte per incloure’l en la selecció. El llibre hauria d’acabar amb Faulkner.

26 contes per a reflexionar sobre la vida

Parlar de Jorge Bucay és sinònim de conte. Els relats de l’escriptor argentí han recorregut ja tot el món tot ajudant-nos a reflexionar, a fer volar la nostra imaginació i a tornar a ser nens per un instant però amb missatges que ens arriben amb força al món adult.

Contes per pensar (Cuentos para pensar) és un dels seus llibres més coneguts i més atractius. Com a obres anteriors com Cartas para Claudia o Recuerdos para Demián, els contes de Bucay procedeixen majoritàriament dels apunts en brut que l’autor tenia entre els seus papers, quan feia teràpia amb els seus pacients -recordeu que és també terapeuta gestàltic-. De tots aquests escrits, idees, pensaments i també fruit de la seva imaginació van néixer els contes que podem llegir en aquesta interessant obra.

Un dels 26 contes d’aquesta obra és El Buscador. “És buscador aquell que busca, no necessàriament aquell que troba”, diu Bucay. I certament la bellesa d’aquest conte -que no us explicarem perquè el descobriu vosaltres mateixos- ens vol dir que el que importa realment a la vida és el temps dedicat a gaudir d’ella, un missatge que descobrirem als últims compassos del conte.

Un altre dels contes que m’agrada és Obstacles, un relat amb un missatge molt important a la vida. En molts ocasions, els obstacles de la nostra vida ens els posem nosaltres mateixos, quan en canvi pensem que són aliens o fruit d’una altra persona o motiu. Per tant, aquí Bucay ens apropa valors com la superació o la valentia per a superar els obstacles que ens posen els altres però, sobretot, els que ens posem nosaltres mateixos.

Com veieu, un petit text de 30 línies por aportar-nos moltíssim aprenentatge que després hem de posar en pràctica a la nostra vida, si ho veiem convenient clar. Bucay aconsegueix així arribar als adults a través d’un format tan propi dels infants com és el conte.

L’evolució de les noves tecnologies fa que avui dia també poguem escoltar els contes llegits pel propi autor en els coneguts audio-llibres. Aquí us oferim alguns dels contes llegits per Bucay per tal que els escolteu asseguts a casa i amb total calma al vostre voltant. Serà una experiència positiva, us ho asseguro.

Escolta El Buscador
Escolta Obstacles
Escolta Vull
Escolta l’Os
Escolta Shimriti
Escolta El temut enemic
Escolta Un lloc en el bosc
Escolta La tristesa i la fúria

Gaudeix d’aquests contes i explica’ns què has sentit i après.

Podeu llegir l’obra aquí