Portada del llibre

Avui no volem parlar-te de cap autor cèlebre o conegut, sinó de varies persones ordinàries que han plasmat en un llibre les seves experiències i sentiments més profunds. Encara que ells no són com la resta, els agradaria que els tractessin com tal. Els autors del llibre són especials perquè tenen una minusvalia, però són com tots els demés perquè senten, riuen i ploren de la mateixa manera. Aquest llibre està dedicat a les fronteres que s’interposen entre aquells que són considerats com distints i tota la resta. Per a que un dia desapareguin.

Mira’m, contes de vides especials és un llibre per a aquells que volen trobar autenticitat i sinceritat a través de la lectura. Editat per Cossetània Edicions (també pots trobar-ho en versió digital), el llibre respon a una iniciativa de la fundació Mas Albornà. Un grup que porta més de 40 anys realitzant valuosos treballs per a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i malaltia mental a la zona de l’Alt Penedès. Els noms propis es succeeixen: Mercè, Ada, Marius, Elisabet, Àngel, Miquel, Josep, Rafael i Margarida. Tots ells han volgut compartir amb el lector les seves biografies.

Fer una ullada cap una realitat aliena y quasi invisible és un exercici de responsabilitat social que tots hauríem de fer. Per respecte a tots aquells que ens passen desapercebuts, que són invisibles per a nosaltres, preocupats com estem en les nostres vides. Les persones amb diferents graus de discapacitat, així com els malalts mentals, existeixen i formen part de la societat… encara que hi hagi qui prefereixi obviar aquest fet. Es més, si mirem de prop a qualsevol persona, tot el món és diferent de la resta.

La normalització i la integració també passa per descobrir allò que ens diferencia, però sobretot, el que ens uneix. A través de

Gema Hassen Bey, campiona olímpica d'esgrima en cadira de rodes, una de les poques persones públiques amb un grau de discapacitat

la voluntat de nou escriptors que han volgut posar veu a totes aquestes persones excloses de la vida pública, el lector pot conèixer altres realitats de més a prop, encara que no puguem posar rostre als confidents. De vegades (jo diria sempre) la força de les paraules pot arribar a calar en aquell qui llegeix. De què serveix veure una foto d’un noi en cadira de rodes si no podem escoltar la seva historia. Les coses que no li agraden de la vida, les dificultats amb les que ha de lluitar. Però també les seves inquietuds i anhels, la gent a qui estima o per qui es fa estimar.

Sense dubte, un exercici humil per part dels escriptors i un pas de gegant per a la resta.

Pots comprar el llibre en versió digital aquí

Foto d’Emma Hassen Bey per Fundación Bip Bip en Flickr

Una bona tria de contes

Aquesta és una selecció de contes policials feta per Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares. El fet que siguin aquests dos escriptors que han triat els contes la fa per altres interessant ja que es tracta de dos mestres de la narrativa i del conte curt en especial.

Ambdós tenen un interès particular per les bones històries, pels jocs intel.lectuals, pels misteris i les paradoxes. Cada conte compta amb una petita biografia (feta amb tota la picardia d’aquests dos argentins) sobre l’autor del conte seleccionat.

Caçador casat de Wilkie Collins. Aquest primer conte és un conte policial amb totes les de la llei. Un jove aspirant a investigador fa una persecució policial per descobrir qui ha realitzat un robatori. És fàcil adonar-se (l’autor no intenta ocultar) que l’arrogant jove va en el camí equivocat i adonar-se quin és el camí correcte. La narració avança a través de les cartes i els informes que el jove li envia al seu superior. Finalment els caps del jove descobreixen el veritable criminal amb la sola lectura dels informes de l’aspirant a investigador. Potser el més interessant del conte és la personalitat del jove, cregut fins al cansament, és tan pedant que resultaria còmic si el món no estigués ple de persona com ell. Un atractiu addicional que posseeix el conte és que es desenvolupa en el mateix ambient policial.

Els tres genets de l’Apocalipsi del magnífic Chesterton. Novament les personalitats dels personatges són més atractives que l’anècdota (tot i que aquesta és millor que l’anterior). La història: un general que vol veure mort a un poeta i l’extrema obediència dels seus soldats que evitarà que es compleixi el seu desig. Diversos militars desfilen per les breus pàgines d’aquest conte: toscos (però no tontos), alguns monstruosament vitals, d’perrunezca lleialtat altres, amb els seus deliris de grandesa. Un conte molt recomanable.

Còpia de l’original de Hylton Cleaver. (Una dada interessant és que en la meva recerca a google d’aquest autor només apareixen dades en relació a aquest mateix llibre. Meves sospites apunten a un escriptor inventat per Borges i Bioy (sempre es va dir que moltes de les cites de Borges eren falses, l’ googel permet una ràpida inspecció)).
El que molts somien: el crim perfecte, o gairebé.

El senyal del cel d’Agatha Christie. Per alguna raó mai em vaig sentir temptat a llegir a aquesta famosíssima escriptora. És que hi ha moltes maneres de triar els llibres que un llegeix. Una d’elles és seguir la màxima que diu: si no t’agrada la classe de gent que recomana a un autor no llegeixis a aquest autor. Aquest és el cas de la senyora CRISTHER. Un conte mediocre en que en els detalls, per descomptat, hi ha la clau del misteri.

Del conte rescato un altre tipus de personatge: l’investigador que no és més que una poderosa ment. Que no veu les escenes dels crims, ni interroga els sospitosos, li arriba amb que els fets li siguin relatats per resoldre el cas. Una ment sni cos, això sembla ser una idea estimulant per certa gent.

Si moro abans de despertar de William Irish. El conte està escrit des del punt de vista d’un nen que vol ser detectiu com el seu pare. Aquest nen té un amiga a l’escola qui comparteix els caramels amb ell. El nen descobreix que és un home que l’espera a la sortida de l’escola qui li regala els caramels, però ara la nena ha desaparegut i el nen ha de sortir a buscar-la, sol.

La idea el conte és excel lent, en ser narrat des dels ulls del nen nosaltres sabem quines són les intencions de l’home que li dóna caramels a les nenes, però el nen no. El nen no sap bé què és el que passa, i així avança acostant-se al perill sense adonar-se’n. El fet que nosaltres sapiguem què és el que passarà però no podem intervenir li afegeix una bona dosi de suspens i emoció. Potser l’únic criticable del conte és que hi ha alguns aclariments, algunes explicacions innecessàries.

Aventura a la mansió en tenebres de Ellery Queen. Un conte d’horror més que un conte policial. La típica casa laberint-infiernal del gènere. La descripció per mitjà de la paraula no aconsegueix l’impacte d’una representació visual (portada a la pantalla en nombroses pel.lícules de terror). També es produeix la típica escena amb sis sospitosos tancats en una casa dels quals un és l’assassí. Unes quantes duccions aconsegueixen finalment trobar l’assassí.

Tres morts de Eden Phillipots. Un conte extens, que posseeix un clima diàfan (tot i estar ambientat en la nit tropical), llargues i clares explicacions i un misteri que no atrau, però que per alguna raó resulta més creïble que els d’altres contes. Sembla el relat d’un investigació veritable. Tres morts i cap sospitós, cap pista, cap motiu. Un investigador que fracassa i un altre que resol el cas apel.lant a la psicologia.

Una sortida a prop del carrer Esgaware de Graham Greene. Una petita obra mestra. La joia del llibre.

Persones o coses desconegudes de John Dickson Carr. Un conte on l’arma homicida està oculta però a la vista de tothom.

La tragèdia del mocador Michael Innes. Un assassinat sobre l’escenari mentre es representa Otelo. L’homicida és un dels actors o un dels personatges.

Les dotze figures del món de H. Bustos Domecq. Aquest és el pseudònim amb el que escrivien Borges i Bioy seus contes policials. En ells Isidor Parodi és un investigador que es troba a la presó, des d’on s’encarrega de resoldre els misteris Buenos Aires. És un conte amb uns quants tocs d’humor, si més no el relat del personatge que s’entrevista amb Parodi resulta bastant còmic per ser una mena de caricatura de la forma de parlar, de ser i de pensar dels porteños.

Nou milles sota la pluja de Harry Kemelman. Un cueto interessantíssim. Per amants dels sil.logisme. És sorprenent el que es pot deduir d’una simple frase com la del títol.

Fum de William Faulkner. Un meravellós conte del no menys meravellós escriptor nord-americà. Dos assassinats, una herència en disputa i dos hereus com a sospitosos. Un conte policial enmig dels camps del sud dels Estats Units. Més conte que conte policial. Amb aquest text va entrar l’aire de la gran literatura en el llibre.

Julieta i el mag de Manuel Peyrou. No sé què li van veure Borges i Bioy a aquest conte per incloure’l en la selecció. El llibre hauria d’acabar amb Faulkner.

26 contes per a reflexionar sobre la vida

Parlar de Jorge Bucay és sinònim de conte. Els relats de l’escriptor argentí han recorregut ja tot el món tot ajudant-nos a reflexionar, a fer volar la nostra imaginació i a tornar a ser nens per un instant però amb missatges que ens arriben amb força al món adult.

Contes per pensar (Cuentos para pensar) és un dels seus llibres més coneguts i més atractius. Com a obres anteriors com Cartas para Claudia o Recuerdos para Demián, els contes de Bucay procedeixen majoritàriament dels apunts en brut que l’autor tenia entre els seus papers, quan feia teràpia amb els seus pacients -recordeu que és també terapeuta gestàltic-. De tots aquests escrits, idees, pensaments i també fruit de la seva imaginació van néixer els contes que podem llegir en aquesta interessant obra.

Un dels 26 contes d’aquesta obra és El Buscador. “És buscador aquell que busca, no necessàriament aquell que troba”, diu Bucay. I certament la bellesa d’aquest conte -que no us explicarem perquè el descobriu vosaltres mateixos- ens vol dir que el que importa realment a la vida és el temps dedicat a gaudir d’ella, un missatge que descobrirem als últims compassos del conte.

Un altre dels contes que m’agrada és Obstacles, un relat amb un missatge molt important a la vida. En molts ocasions, els obstacles de la nostra vida ens els posem nosaltres mateixos, quan en canvi pensem que són aliens o fruit d’una altra persona o motiu. Per tant, aquí Bucay ens apropa valors com la superació o la valentia per a superar els obstacles que ens posen els altres però, sobretot, els que ens posem nosaltres mateixos.

Com veieu, un petit text de 30 línies por aportar-nos moltíssim aprenentatge que després hem de posar en pràctica a la nostra vida, si ho veiem convenient clar. Bucay aconsegueix així arribar als adults a través d’un format tan propi dels infants com és el conte.

L’evolució de les noves tecnologies fa que avui dia també poguem escoltar els contes llegits pel propi autor en els coneguts audio-llibres. Aquí us oferim alguns dels contes llegits per Bucay per tal que els escolteu asseguts a casa i amb total calma al vostre voltant. Serà una experiència positiva, us ho asseguro.

Escolta El Buscador
Escolta Obstacles
Escolta Vull
Escolta l’Os
Escolta Shimriti
Escolta El temut enemic
Escolta Un lloc en el bosc
Escolta La tristesa i la fúria

Gaudeix d’aquests contes i explica’ns què has sentit i après.

Podeu llegir l’obra aquí