Assaig sobre la Ceguesa és, per a molts crítics, la millor novel·la del premi Nobel portugués José Saramago (1922). Amb un estil certament original, frenètic, i un modus operandi de ciència-ficció per la seva trama apocalíptica i surrealista, Saramago fa que una novel·la densa (en algunes edicions té 500 pàgines) es llegeixi fàcilment, amb total complicitat amb el lector, per l’horror que aquest està llegint, i inevitable, imaginant-se.
José Saramago utilitza paràgrafs llargs, molts verbs, pocs objectius però molt explicatius i visuals, i no utilitza el punt i seguit, sinó una coma i escriu la paraula posterior en majúscules. A més, alterna narracions en tercera persona com a monòlegs d’alguns dels personatges, de forma que a vegades no és evidant saber si el personatge està parlant o pensant el que està escrit. És important explicar això perquè de primeres és complicat acostumar-se a llegir amb plaer l’absurda trama que ens proposa Saramago.
En certa manera, podem estar parlant d’una novel·la de terror, perque és difícil superar la força i l’impacte de la situació de la qual es parteix com a premisa. Un senyor condueix i, de sobte, davant un semàfor vermell, es queda cec. Però no és una ceguesa normal: es un obrir i tancar d’ulls i amb l’esperança de curar-se o com a mínim comprendre l’origen de la seva sobtada tragèdia.
La conseqüència directa és que tot aquell qui ha tingut contacte, per mínim que sigui, amb aquest senyor es torna igualment cec. Això és així fins que l’epidèmia, de caràcter exponencial, obliga el govern a intervenir per aillar els infectats, que fins aquell moment són centenars, i envien els militars a expulsar-los a un edifici abandonat.
Allà els protagonistes, dels quals en cap moment el narrador es molesta en dir els seus noms, malviuen en condicions inhumanes. Al principi la situació, dins de la desesperació de la ceguesa, és tolerable, però a mida que avancen els dies i les dosis de provisions es redueixen, es formen clans, les dones són obligades a prostituir-se per aconseguir menjar robat, fins que apareix certa esperança: una dona no és cega i ha estat fingint tot el temps estar infectda, per la qual cosa serveix de guia als seus companys.
Amb un final molt encertat, Assaig sobre la ceguesa és una de les grans novel·les de la condició humana, propera a Senyor de les Mosques, de William Golding i basada lleument en Leviatán, de Thomas Hobbes, en la idea que l’home és dolent per natura. Aquí l’aforisme es transforma a l’home és cruel, despiadat i brutalment egoista per natura davant situacions extremes. Indispensavle. Una lliçó de literatura i sabiduria sobre el comportament humpa davant situacions adverses.
Afegir a Del.Icio.Us
1 Comentari en “Assaig sobre la ceguesa de Saramago”
[...] Saramago ens presenta la seva última obra, Caín, una novel·la molt esperada al nostre país, donada la popularitat de l’escriotor. A més aquest cop Saramago torna als orígens i planteja una de les línies de reflexió més utilitzades durant les seves novel·les, la religió. En aquest llibre Caín mostra la seva relació amb el Déu cristià, un tema sense cap mena de dubte molt controvertit en els temps que corren, on la majoria dels lectors del llibre segurament siguin ateus per convicció. [...]