A la carretera, de Jack Kerouac

Portada del llibre

Si hi ha alguna novel·la que exemplifiqui a la perfecció el que va suposar la generació beat, aquesta és sense cap mena de dubte A la carretera, escrita per Jack Kerouac. Els viatges que el propi autor va realitzar entre 1947 i 1950, en companyia d’amics i coneguts, són l’arrel d’aquest relat mític però extremadament modern. Diuen alguns que Kerouac es va passar gran part de la seva vida a la carretera, viatjant pels immensos territoris dels Estats Units. El fruit de la seva experiència no va ser altre que la creació d’una de les millors i més celebrades novel·les nord-americanes de la contemporaneïtat.

Fill d’una generació que havia sobreviscut a les conseqüències (morals, físiques, econòmiques) de la Segona Guerra Mundial, Jack Kerouac i els seus companys es varen negar a continuar amb l’ambient de pessimisme que encara envoltava el món allà pels anys 50. La generació beat no havia patit una guerra, eren els fills de la guerra… i es negaven a quedar-se observant, passius, sense participar de la vida. A cada una de les línies de A la carretera es pot llegir la voluntat i el sentiment per esprémer cada segon de l’existència.

La fórmula de la novel·la pareix ben senzilla però és tremendament efectiva i dotada d’un frescor del que encara avui podem gaudir-ne: jazz, paisatges i dones, els tres pilars sota els quals es manté A la carretera. També una història d’amistat entre dos personatges, el propi Jack Kerouac (Sal Paradise al text) i l’ídol beat Neal Cassidy (Dean Moriarty), que recorren en cotxe cada racó de la geografia nord-americana.

La llibertat d’una generació que no tenia res a perdre es desprèn de l’escriptura de Kerouac, caracteritzada per un relat frenètic i quasi

Jack Kerouac

improvisat dels fets… com els viatges de Sal i Dean. Molt s’ha dit al voltant de la creació d’aquest llibre: des del famós rotllo fins a els milers de llibretes que va deixar al seu pas. El sol fet que podem assegurar és que el text va ser escrit a la ciutat de Nova York en tan sols tres setmanes.

Coincidint amb la celebració del 50 aniversari de la publicació de l’obra, en agost de 2007 es va editar una nova versió sense censures que, a més, desvelava el secret millor guardat de l’autor: els noms reals dels personatges a partir dels quals s’havia inspirat. Així, tots vam poder conèixer qui s’amagava darrere els pseudònims d’aquest retrat fidel d’un temps i d’un món que ja no són el que eren.

Fotografia de l’autor per Tom Palumbo en Wikipedia