LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 

Posts from maig de 2013

Llibres

‘Fes-te gran’, de Ben Brooks

Una novel·la escrita per un jove britànic de 20 anys
By , on 30 de maig de 2013
Grow Up

Una noia llegeix 'Grow Up' de Ben Brooks

Ben Brooks és un jove nascut el 1992 a Gloucestershire, però que actualment viu durant una temporada a la ciutat de Barcelona. Tot i ser tant jove, és autor de cinc novel•les: ‘Upward Coast and Sadie’, ‘The Kasahara School of Nihilism’, ‘An Island of Fifty’, ‘Fences’ i ‘Grow Up’. Malauradament, al nostre país només ha arribat una d’elles, publicada en castellà amb el nom de ‘Crezco’ per Blackie Books, i en català ‘Fes-te gran’ per Empúries Narrativa. La seva novel•la no fa més que sorprendre el lector, més sabent que va ser escrita sota els efectes de l’alcohol i en moments de ressaca. Malgrat això, tant l’estil com la història són d’una qualitat innegable i sorprenent per algú de tants pocs anys.

‘Fes-te gran’, de Ben Brooks, ha sigut nominat als premis Pushcart. Explica la història de Jasper, un adolescent que ha de preparar-se pels exàmens finals. Amb grans dosis d’humor, en Jasper es planteja la vida d’una forma molt peculiar, acompanyat de la seva amiga íntima Tenaya i la seva colla formada pel Ping, el Jonah i l’Ana. Quan té temps lliure, escriu una novel•la i se’n va de festa amb els seus amics, unes festes esbojarrades on hi ha molt alcohol i drogues.

El llibre planteja una realitat social molt actual. Els joves que apareixen, tot i ser molt esbojarrats i despreocupats pels estudis, amb poca motivació per les assignatures i més aviat preocupats pel sexe i les drogues, viuen el procés vital de créixer. Un canvi físic i psicològic que és complicat en el món modern. Per exemple, la Tabitha Mowai es suïcida degut a l’assetjament que rep a partir d’un vídeo pornogràfic seu amb un bat de beisbol. Llegint les pàgines de la novel•la, hi apareixen escenes i situacions a les quals no voldríem participar-hi, com automutilacions, embarassos no desitjats, consum de drogues dures o violència.

Continue reading »

Comments (0)
Autors

‘Això no és africà!’, de Marc Serena

Un viatge per 15 països d'Àfrica per descobrir la realitat de gays i lesbianes al continent
By , on 29 de maig de 2013

LGTB

Àfrica és un continent desconegut als ulls d’Occident. Els mitjans de comunicació només publiquen notícies sobre catàstrofes naturals, guerres i crisis de fam. Però succeeixen moltes més coses, ja que desgraciadament es cometen atemptats contra les persones i violacions constants dels Drets Humans. Un dels col•lectius que pateix un major assetjament i es troba en situació de vulnerabilitat, són els homosexuals. Al continent, pràcticament no existeixen col•lectius LGTB perquè hi ha molta por a la repressió i a ser víctimes de violacions i violència. Per això, és important que aquesta realitat es conegui, per poder combatre la injustícia i valorar la situació que viuen els gays i les lesbianes arreu del món.

El periodista manresà Marc Serena va viatjar durant 7 mesos pel continent africà. Va visitar 15 països per explorar de primera mà la realitat dels homosexuals. Posteriorment, ho va relatar tot en el reportatge ‘Això no és africà!’, que l’editorial RBA s’ha encarregat de publicar-lo. Al llibre, es poden trobar els testimonis de 15 persones que dia a dia es veuen discriminades per la seva condició sexual. No és una qüestió política, els membres de la societat els rebutgen i marginen. Es cometen abusos i violacions que tot el món tolera sols perquè la víctima és homosexual.

Però després de llegir les històries dels 15 protagonistes, un no pot més que plantejar-se si la situació que viuen els homosexuals a Occident és molt millor. És inevitable pensar que, en matèria de Drets Humans, encara queda molt per lluitar i defensar. Per exemple, sorprenen les multitudinàries manifestacions a París en contra de l’aprovació de la llei que permet el matrimoni igualitari, o la llei a Rússia que prohibeix qualsevol tipus de propaganda homosexual i, per tant, les festes de l’Orgull LGTB. Ara bé, desgraciadament, en el moment en què es parla d’Àfrica, les desigualtats arriben a un nivell superior, el de la violència. Els gays i lesbianes africans pateixen violacions, pallisses i assassinats, però la societat recolza aquestes pràctiques perquè es considera que ho mereixen; se’ls veu com a delinqüents només per estimar a una persona del seu mateix sexe.

Continue reading »

Comments (0)
Destacats

Ja ha arribat la nova adaptació de ‘El gran Gatbsy’

La pel·lícula de Baz Luhrmann és una adaptació del llibre de Scott Fitzgerald
By , on 21 de maig de 2013

Ja s’ha estrenat al cinema la nova pel•lícula de Baz Luhrmann, ‘El gran Gatsby’, protagonitzada per Leonardo Dicaprio, Tobey Maguire i Carey Mulligan. El director austríac ha adaptat al cinema, de nou, la novel•la escrita per F. Scott Fitzgerald. És una de les pel•lícules més esperades de l’any, perquè totes les obres de Luhrmann es caracteritzen per oferir un espectacle visual i musical únic, com passa amb ‘Romeo + Julieta de William Shakespeare’, ‘Moulin Rouge’ i ‘Australia’. En aquest cas, per ‘El gran Gatsby’, el director s’ha envoltat de cantants i grups de música populars i actuals com Florence and The Machine, Emeli Sande, Lana del Rey i Beyoncé.

Scott Fitzgerald fou un novel•lista dels Estats Units que va morir el 1940. Les seves obres retrataven la joventut de la seva època, un cop finalitzada la Primer Guerra Mundial. Ja que la seva situació econòmica no era precisament molt bona amb les vendes dels seus llibres, va haver de treballar a Hollywood per guanyar-se un sou escrivint guions per la Metro-Goldwyn-Mayer. Només va poder escriure cinc llibres, però també va escriure nombrosos guions per pel•lícules. Les seves obres són un retrat d’una època complicada, aparentment feliç pel final de la guerra, però on la població ha de madurar ràpid i superar el mal provocat per la destrucció.

‘El gran Gatsby’ és, probablement, una de les seves obres més famoses per la gran quantitat de vegades que s’ha adaptat al cinema. La primera vegada va ser el 1949, per Elliott Nugent, protagonitzada per Alan Ladd. A continuació va ser el 1974 per Jack Clayton, protagonitzada per Robert Redford. L’any 2001 es va readaptar de nou per la televisió, gràcies a Robert Markowicz, protagonitzada per Mira Sorvino. I, finalment, el 2013 ha arribat l’adaptació de Baz Luhrmann amb Leonardo Dicaprio al paper protagonista.

Continue reading »

Comments (0)
Llibres

‘Brúixoles que busquen somriures perduts’, d’Albert Espinosa

El gran èxit de Sant Jordi 2013 té una trama avorrida, superficial i repetitiva
By , on 15 de maig de 2013

Albert Espinosa és un dels autors catalans més populars dels darrers anys. La seva última novel•la, Brúixoles que busquen somriures perduts’, ha sigut un dels grans èxits del passat Sant Jordi, per darrere de ‘VICTUS’ d’Albert Sánchez Piñol. Espinosa és un escriptor que s’ha fet famós, principalment, gràcies a la sèrie de televisió ‘Polseres Vermelles’, emesa per TV3 a Catalunya i Antena 3 i TNT a Espanya. Però pel què fa a la seva carrera literària, el llibre publicat enguany és el quart, després de ‘El món groc’, ‘Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo’ i ‘Si tu em dius vine ho deixo tot… Però digue’m vine’. Malauradament, tot i ser dels més venuts per la diada, no és una de les seves millors obres en absolut.

El nou llibre d’Albert Espinosa explica la història de l’Ekaitz que es veu obligat a cuidar del seu pare perquè li va prometre a la seva mare, que va morir quan era petit. El pare ja és gran i té un càncer terminal i alzheimer, però s’entesta en voler dirigir la seva darrera pel•lícula. Pare i fill mai van mantenir una bona relació, per això és tant complicat pel protagonista haver d’estar en contacte amb ell.

L’autor té un estil molt característic a l’hora d’escriure i explicar històries. Sempre toca la fibra sensible a l’utilitzar recursos dramàtics i fàcils de sentir-s’hi identificat com és l’amor maternal, de parella, la por a la malaltia, la mort, etc. La història general en sí (el fill que ajuda el pare a realitzar la darrera pel•lícula) queda a un segon pla perquè el protagonista recorda escenes de la seva vida, amb la seva mare, la seva dona que també mor en un accident de cotxe, els seus germans… Però cap de les històries acaba de connectar amb el lector perquè es fan repetitives, que inclús recorden la trama d’un personatge de ‘Polseres Vermelles’ i l’obra de teatre, que es va estrenar recentment al TNC, ‘Els nostres tigres beuen llet’.

Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio