LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 

Posts from març de 2011

Autors, Llibres, Novel·la

El pont de la solitud de Francesca Aliern, una història d’entreguerres

Fins i tot en els moments més difícils els sers humans som capaços de tirar endavant
By , on 22 de març de 2011

Una història que ens situa a una de les èpoques més crues del país

Els moments límit, les èpoques de conflictes, de problemàtiques i incertesa, així com els sentiments més intensos que existeixen: l’odi i l’amor, han estat des de sempre carn de canó per la literatura. La història de la literatura ens presenta personatges estrambòtics, dolços, durs, feliços i tristos situats en contextos molt intensos. Les guerres solen ser un reclam molt utilitzat per els escriptors, precisament per tractar-se d’un context límit, en el que tots els sentiments i emocions estan a flor de pell, un context en el que tot és possible.

El pont de la solitud, de Francesca Aliern, ens transporta als anys quaranta, una època marcada per la guerra civil que Espanya acabava de passar i per la guerra mundial que s’estava forjant. Aquesta és la seva sinopsis:

“Ambientada entre les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle xx, El pont de la solitud ens trasllada a un temps marcat pels estralls de la guerra civil espanyola i les guerres europees. Perfumada amb les olors de la postguerra, aquesta novel•la ens relata les vicissituds d’uns anys en què la misèria, la fam i les malalties eren el pa de cada dia. Amb tot, hi descobrim uns personatges que tiren endavant malgrat les adversitats i les desigualtats socials amb valentia. Mentre molts s’enriquien aprofitant-se de la desesperació dels altres, l’estraperlo fou l’única alternativa per fer surar les economies familiars més castigades. En un ambient dominat per la repressió franquista i el nacionalcatolicisme, un grup de presoners republicans foren obligats a treballar en la construcció de la via ferroviària de la Val de Zafán i s’incorporaren a l’activitat diària d’una vila de la vora de l’Ebre. Aquest fet fou el punt de partida d’una història que portà la Paula, la protagonista, a haver d’afrontar situacions inesperades que li marcaren el destí.”

L’obra és de l’autora catalana Francesca Aliern, una dóna nascuda a Xerta, al Baix Ebre, que basa la seva obra en fets reals i quotidians protagonitzats per personatges amb una vida complicada. Aquesta autora té la capacitat d’introduir el lector a l’interior dels seus personatges, fent-lo coneixedor dels seus sentiments més profunds, de les seves angoixes i inquietuds. D’aquesta forma la identificació amb els seus protagonistes és automàtica, una de les característiques que fan que Aliern tingui al seu darrere un públic molt fidel. Alguna de les seves obres més conegudes són Record i memòries al voltant d’uns murs, El batec de l’aigua, Camins o la seva darrera obra, Mans de fang.

Comments (0)
Autors

Joan Salvat i Papasseit, l’escriptor de la crítica social

Durant la seva vida s’acostà a corrents anarquistes i socialistes
By , on 18 de març de 2011

Escultura homenatge a Joan Salvat - Papasseit al Moll de la Fusta de Barcelona, on l'escriptor treballà de vigilant nocturn

Joan Salvat i Papasseit, un dels autors més representatius i coneguts de les lletres catalanes, va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. Conegut com a poeta d’Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d’articles en els que la crítica social era la gran protagonista. Va escriure en català i castellà, sempre simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l’època. Malauradament morí de tuberculosi als 30 anys, un fet que omplí de misticisme la seva persona.

Durant dècades, fins i tot després de la seva mort, l’obra de Salvat i Papasseit va romandre desconeguda, a l’espera de que algú descobrís el seu valor. No va ser fins els anys 30, a partir de la Nova Cançó i els autors que seguien aquest corrent que la seva figura va ser popularitzada. Els autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Als anys seixanta, quan l’obra impresa de Salvat i Papasseit encara tenia molt poca circulació, alguns dels seus poemes van ser recuperats en cercles catalanistes, generalment d’esquerres, a través de lectures enregistrades i versions musicals. A partir d’aquest moment, Salvat i Papasseit deixà de ser un desconegut per convertir-se en tot un símbol català.
Continue reading »

Comments (0)
contes

El nen que no volia crèixer compleix 100 anys

Tot i que no ho fa voluntariament...
By , on 15 de març de 2011

Estàtua de Peter Pan al parc Kensington Garden, Londres

El nen que no volia créixer ja és centenari. 100 anys han passat des que J. M. Barrie decidí plasmar en paper i en format novel•la les aventures del Peter, un nen de 13 anys que vivia al país de Mai Més al costat dels Nens Perduts. Junts gaudien de la seva infantesa al màxim, allargant-la per sempre. Uns nens eternament nens, sense preocupacions ni responsabilitats; innocents, valents i feliços. Les nombroses adaptacions de la novel•la, que Barrie publicà el 1911 sota el nom de Peter Pan y Wendy, han fet que la història hagi arribat a una gran quantitat de cases, i s’hagi convertir en un referent per a tothom.

A mi personalment, i pel que fa a la història de Peter Pan, m’agrada molt la cançó d’Ismael Serrano, Si Peter Pan viniera; però m’agrada encara més les paraules que el compositor digué en un concert abans de cantar la cançó, unes paraules plenes de significat i sentiments, unes paraules que ens recorden la importància de mantenir l’esperança i la il•lusió que teníem quan érem nens, unes paraules que ens increpen la necessitat de ser nens:
Continue reading »

Comments (0)
Llibres

Mecanoscrit del segon origen de Manuel Pedrolo, una història de supervivència

L’Alba i en Dídac són dos nens de 14 i 9 anys respectivament que aconsegueixen sobreviure a l’extermini de la humanitat
By , on 3 de març de 2011

Un llibre d'exit entre els adolescents

He de confessar que fa ja uns mesos que no toco un llibre. Aquest fet em fa molta ràbia perquè sempre m’agrada tenir un o dos llibres començats per poder anar llegint ens els moments lliures i d’oci que tinc; malauradament, en els darrers mesos aquests moments han estat molt escassos i m’ha estat impossible ni tan sols elegir el títol. Però en les pròximes setmanes aquesta situació canviarà, començo una etapa que em permetrà dedicar-me a llegir, a escriure i perquè no a pensar en mi. Per això, l’ànsia de literatura comença a resultar-me insuportable.

L’altre dia, parlant de llibres que ens han marcat, una persona a la que tinc en alta estima em va parlar del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel Pedrolo. Un llibre que va llegir d’adolescent i del que té un bon record. Em va explicar una miqueta la trama i em va picar la curiositat.

Es tracta d’una novel·la de ciència ficció on es narra l’experiència i les vivències de dos supervivents a la desaparició de la humanitat. L’Alba i en Dídac són dos nens de 14 i 9 anys respectivament. Al principi de la història, abans de la catàstrofe, uns nens es fiquen amb en Dídac perquè és negre i el tiren a l’aigua; l’Alba, que ho presencia tot s’hi tira per ajudar-lo, moment en el que uns platets volants arriben a la Terra i exterminen a la raça humana. Els dos nens aconsegueixen salvar-se del desastre perquè es troben dins l’aigua, un líquid que sembla crear una barrera protectora.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio