La mecànica del cor

Una història d’amor i desamor, que sembla un conte per a nens petits per la peculiaritat dels seus personatges, però que clarament tracta temes seriosos de la vida adulta. El protagonista, en Jack, fill d’una prostituta neix a Edimburg, una nit del segle XIX. El seu cor no funciona correctament i per tal de seguir viu, li posaran un cor de fusta, al que li haurà de donar corda durant tota la seva vida. Per tal de que aquest cor funcioni haurà de seguir una sèrie de regles, entre les que està “no enamorar-se”, i d’aquí neix el títol del llibre, “la mecànica del cor” perquè d’aquest complicat funcionament en depèn la seva vida.

Durant la lectura de la novel·la podrem veure la clara marginació que viu en Jack, ja que és diferent a la resta. Però trobarà un intens amor de mà d’una cantant andalusa a la que seguirà fins a Granada. Durant aquest viatge trobarà infinitats de personatges peculiars i a més, viurà la màgia de l’amor i el desengany.

I bé, feta aquesta breu introducció al fil argumental de la història, no us recorda a ningú? Tot i que les comparacions són odioses, no us recorda a les històries d’en Tim Burton? A més, l’ambientació de la novel·la té un aire gòtic que fa que ens imaginem als personatges envoltats d’un misteri fosc, però molt atractiu. A mi personalment, em recorda a Eduardo Manostijeras, que també s’enamora d’una jove, però hi ha grans dificultats per a materialitzar l’amor que senten l’un per l’altre. En aquest cas, en Jack té un cor de fusta al que li ha de donar corda, i ha de seguir la regla de no enamorar-se. Serà capaç de seguir les regles?
Continuar llegint »

Uneix-te al moviment Paul Auster

Estimat “tu ja saps qui ets…”,

Aprofito l’oportunitat d’escriure aquí per dedicar-te unes línies. Ja que sembla que els meus arguments no són prou convincents perquè et sumis al moviment Paul Auster, t’escric perquè sóc conscient que molts cops la meva expressió verbal és limitada, i com que les coses escrites perduren eternament, m’ha semblat perfecte dirigir-me a tu.

Sí, insisteixo en Un home a les fosques, la nostra última conversa m’ha deixat un sabor amarg. Aprofito per a dir que els qui no tinguin la novel·la la poden trobar editada per Anagrama, va arribar al nostre país l’any 2008. Bé, dit això, continuo. Davant de les crítiques emeses per part teva, he de dir que Un home a les fosques, tot i que reconec que no és la millor obra d’en Paul Auster, és una gran novel·la, que no només enganxa sinó que és un clar exemple de la literatura que fa l’autor.

Qui millor que en Paul Auster escriu novel·les dins de la mateixa novel·la? En aquest cas el protagonista, en August Brill, viu a casa de la seva filla (on també hi viu la néta) i per poder dormir i oblidar part del seu passat comença a explicar-se a ell mateix una història. Aquesta narració, la protagonitza l’Owen Brick, un jove mag que de cop i volta es desperta en un món en guerra civil. I aquí comença la màgia. Sense adonar-nos el protagonista principal perd lentament el privilegi de protagonisme i és el personatge inventat en la ment d’en August Brill qui pren el relleu. En Owen Brick ha de matar al seu creador, que és qui l’ha fet néixer i també ha creat els escenaris on es troba. Davant d’una possible rebel·lió l’August Brill opta per tancar la seva ment i deixa d’inventar.
Continuar llegint »

Caín

Saramago ens presenta la seva última obra, Caín, una novel·la molt esperada al nostre país, donada la popularitat de l’escriotor. A més aquest cop Saramago torna als orígens i planteja una de les línies de reflexió més utilitzades durant les seves novel·les, la religió. En aquest llibre Caín mostra la seva relació amb el Déu cristià, un tema sense cap mena de dubte molt controvertit en els temps que corren, on la majoria dels lectors del llibre segurament siguin ateus per convicció.

En aquesta novel·la Caín es mostra com un home racional, que tot i arrossegat pel sentiment de culpa per haver matat al seu germà Abel, troba la força per fer front al seu greu error. En parts considera que tot i que ell va cometre l’acte de matar, va ser Déu qui va crear el sentiment de l’enveja i per tant, també és el responsable de la mort del seu germà. D’aquesta manera s’estableixen diàlegs entre Déu i Caín on tots dos accepten part de la culpa que han tingut en la consecució de l’assassinat.

Sota aquest breu perfil de l’obra us podeu imaginar que ha tingut moltes crítiques, part d’elles favorables i altra part negatives. Naturalment tothom té dret a emetre opinions, però considero que de quan literatura es tracta no s’han de barrejar els principis teològics dels opinadors. No crec que sigui vàlid que un fanàtic religiòs pensi que l’obra és una porqueria perquè segons ell Saramago critica la Biblia. No, no és vàlid perquè en aquesta obra literaria criticar a la Biblia és un mer pretext per crear una història d’interminables preguntes que afecten a la societat, d’avui, ahir i del futur. Per què al segle XXI no ens podem plantejar la crueltat del Déu cristià i els càstigs sobre la humanitat?
Continuar llegint »

Molt lluny d'una bona novel·la de vampirs

Feia dies que tenia ganes de parlar-vos d’Eclipse, però abans em toca fer una introducció a l’escriptora i a la nova obra que ens presenta. L’autora, Stephanie Meyer, ha conmocionat el panorama de la literatura juvenil internacional amb aquesta sèrie de llibres que té com a protagonista femenina una jove estudiant, la Bella, i a un atractiu vampir, en Edward Cullen. Eclipse és el tercer llibre de la saga de Crepúsculo i en aquesta entrega Bella haurá de decidir entre el seu amor per l’Edward o l’amistat que l’uneix a en Jacob, però a més haurà de prendre una decisió que l’afectarà durant tota la seva vida: decidir si ha de viure o morir, tot des d’un doble sentit, clar està.

Feta aquesta introducció, només em queda donar la meva humil opinió sobre aquest revolucionari moviment literari. Bé, en primer lloc cal que sabeu que sóc una gran aficionada a la literatura vampírica i que possiblement entre els meus llibres preferits de ficció trobareu Entrevista con el vampiro y Lestat el vampiro, d’Anne Rice. No sé si els haureu llegit, però francament, ni punt de comparació amb la saga Crepúsculo, així que us els recomano.

Seguint amb Anne Rice… per on començo? Bé, he de dir que els personatges, tant d’Entrevista con el vampiro com de Lestat el vampiro, estan tan ben construits que cada cop que m’acabava un llibre sentia una nostalgia increíble que només es dóna quan un llegeix grans obres, no com amb Crepúsculo que a la meitat de la novel·la em resultava feixuc continuar llegint, principalment perquè el lector pot adelantar-se a la trama i saber què és el que passarà a continuació.
Continuar llegint »

Un anàlisi de la cultura americana

Tots aquells fans dels Simpson tenen una nova obligació: llegir Els Simspon i la filosofia. Editat per Blackie Books ens ha arribat un clar manual de referència per a tots aquells qui no som capaços de dinar sense veure aquesta magnífica sèrie que ja porta 20 anys en pantalla.

William Irwin i uns quants filòsofs nord-americans ens descobreixen l’entramat filosòfic de la familia que més claus ens ha donat per entendre la manera de viure dels americans. Les grans contradiccions que diferencien una cultura marcada pel capitalisme, entre moltes altres qüestions, es presenten en aquest recomanable llibre que sense cap mena de dubte no ens deixarà indiferents.

El llibre es divideix en quatre seccions: personatges, temes “simpsonians”, l’ètica dels Simpson i els Simpsons i els filòsofs. Al tractar-se d’un llibre elaborat per varis autors trobem alguns temes repetititus, però tot i així pot convertir-se en una lectura força interessant per tots aquells amants de la sèrie. A més, tenim la gran sort de comprovar diàriament tot el que els filòsofs aporten al llibre, i així realitzar una pràctica empírica, i per què no, filosofar amb la família o entre amics.
Continuar llegint »

El nou llibre d'Ildefonso Falcones

Ildefonso Falcones, autor de La Catedral del Mar, ens presenta la seva nova creació, La mà de Fàtima, una història on el protagonista és un jove morisc que es troba a l’Andalusia del segle XVI. El jove, atrapat entre dos religions i dos amors completament diferents busca la seva llibertat, així com la del seu poble. La novel·la ens fa veure la personalitat del protagonista i destaca la passió per la lluita del que ell considerava just: la convivència de la religió cristiana i musulmana.

El context de la novel·la es centra en l’expulsió del poble morisc d’Espanya, un fet que a 2009 va complir el seu quart centenari. La novel·la destaca pel gran treball de documentació, ja que crear una història d’aquestes característiques ha de tenir en compte la fidelitat i realitat dels fets que van ocórrer, i més si el gènere de la narració és històric.

Tot i que les comparacions poden resultar odioses és impossible no caure amb la temptació i comparar aquesta última novel·la amb el primer gran èxit de l’autor, La Catedral del Mar. Personalment, i malgrat el gran treball de documentació, La Catedral del Mar em sembra un llibre més “enganxant” que La mà de Fàtima. Probablement es degut als personatges ja que al tractar-se d’una obra tan detallada i escrita amb un gran rigor històric els personatges s’empetiteixen dins d’aquest gran context. Per tant, i tot i que el gènere històric em sembla força agradable, considero que l’obra és menys entretinguda, però “per a gustos colors”.
Continuar llegint »

L'illa sota el mar

L’última obra d’Isabel Allende captiva al lector amb un drama basat en l’esclavitut. Zarité, la protagonista del llibre, amb només 9 anys és venuda com esclava a l’amo d’una plantació de sucre de Santo Domingo a finals del segle XVIII. La nena anirà creixent en un ambient dur i cruel on cada personatge l’impregnarà amb sort o desgràcia. Gràcies a una rebel·lió d’esclaus la Zarité aconseguirà fugir, desfent-se de l’ambient que l’oprimeix com a ésser humà i com a dona. Buscarà, amb la força que la caracteritza, la llibertat i la dignitat que des d’un primer moment li fou negada.

Durant aquesta novel·la descobrirem els canvis que sofreix la Zarité durant el transcurs de la seva vida, però no només des de la perspectiva personal, ja que l’autora ha tingut en compte els canvis polítics relacionats amb les condicions de vida dels esclaus i la lluita d’aquests per la llibertat somiada. A més, el fil de l’obra és la propia condició de la Zarité, és a dir, una jove maltractada per la seva condició d’esclava, però que a més és negra i dona. Aquests trets són el que fan que la protagonista lluiti per la llibertat i de la seva mà podem veure la lluita de la resta d’esclaus per la dignitat humana.

Novament l’autora utilitza com a protagonista principal una dona i és que l’obra d’Isabel Allende és coneguda pels seus personatges femenins. La propia autora es defineix com a feminista i defensora dels drets de la dona i són moltes les obres on ha demostrat aquests principis. Gràcies als personatges literaris d’Isabel Allende qualsevol dona pot sentir-se identificada amb elles, no només pel carisma, també per la realitat dels sentiments i fets que les envolten.
Continuar llegint »

L'últim llibre de Paul Auster

De la má d’ Edicions 62 i traduïda per l’Albert Nolla ens arriba un dels grans èxits editorials dels darrers dies,Invisible, de Paul Auster. Val a dir que per part de la crítica anglosaxona Invisible es presenta com una novel·la amb més ganxo que, per exemple, Un hombre en la oscuridad, fet que m’anima a recomanar-la perquè aquest és un dels meus llibres preferits.

Invisible és el divuitè llibre i la novel·la número 13 d’en Paul Auster i l’obra se’ns presenta entre dos mons: la Universitat de Columbia i París. El protagonista és en Walker, un jove estudiant universitari a qui li apassiona la literatura francesa i viatja a París d’intercanvi, però… ja no us explico res més perquè si no us descobriré la trama…També hi trobem els personatges clàssics de la literatura d’Auster, joves escriptors víctimes de l’atzar, la violència i com no, l’amor.

Personalment no és el meu llibre preferit d’en Paul Auster, ja que em va agradar molt més l’historia de Un hombre en la oscuridad, però sobre gustos no hi ha res escrit. Un dels punts que. per exmple, remarcaria és que amb aquesta novel·la s’identifica amb més claredat la tendència política de l’autor, ja que la narració es situa en plè conficte armat entre Estats Units i Vietnam i el protagonista de l’obra es mostra clarament en contra de la guerra.
Continuar llegint »

Exposició al FAD

Quan vaig llegir la notícia al diari, vaig saber que hi aniria tan aviat com pogués. 101 petites editorials, desconegudes totes elles, s’han unit en una exposició a l’espai de Foment de les Arts i del Disseny de Barcelona (davant del MACBA) i obren gratuïtament les seves portes fins al dia 22 de Gener.

Editorials que cuiden la qualitat del contingut i busquen l’originalitat en la forma. Que ofereixen noves formes de presentació i ens suggereixen autors dels quals mai havíem sentit a parlar. Autors desconeguts amb una trajectòria increïble, una qualitat contrastada. Herois de la literatura, de la cultura. Els fronts de resistència cap a un panorama editorial on cada cop hi ha més gent que llegeix els mateixos llibres, que compra les mateixes sagues. Les mateixes portades que veiem dia rere dia al metro, als centres comercials, a les consultes del dentista. Les mateixes portades que ocupen les posicions més adequades i properes a totes les grans llibreries.

Gràcies a aquests editors independents, somiadors, que creuen que el valor de la seva feina va més enllà de la rentabilitat, hi ha esperança per a molts escriptors novells que no compten amb res més que el seu talent per a publicar les seves obres.La mostra, que inclou 500 llibres de tots els gèneres possibles (còmic, gastronomia, contes infantils, novel·la, poesia, entrevistes …) suposa un univers de literatura indie molt recomanable.
Continuar llegint »