LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 

Posts from setembre de 2010

Llibres, Llibres digitals

L’escriptora de best sellers de Miquel Àngel Vidal Pons

Aquest relat breu és el guanyador del Premi Vila de Teulada 2002
By , on 28 de setembre de 2010

L'escriptora de best-sellers

Qui no ha tingut o té un secret inconfessable? Un secret que et deixaria en evidència i que faria trontollar les columnes de la teva vida? Qui segur que el té és la protagonista de la novel·la L’escriptora de best sellers, del mallorquí Miquel Àngel Vidal Pons. A vegades una petita mentida, un secret sense importància es comença a fer gros i més gros; fins que arriba al punt en que ja no el podem confessar, s’ha convertit en una cosa massa important per ser contada.

Una cosa semblant és el que li passa a l’escriptora amb més vendes de l’actualitat. La protagonista de la història té un secret inconfessable, tan important que si es descobrís podria posar fi a la seva carrera i encara pitjor a la seva vida. Un secret gens menyspreable, doncs.

És per aquesta importància que l’escriptora decideix no contar-ho mai a ningú. Vol viure en pau la seva vida, però sap que la veritat s’ha de saber, així que escriu unes memòries en les que ho confessa tot i que només es podran publicar després de la seva mort. Però no surt tot sempre com un vol, de fet quasi mai, i tot es complica quan apareixen en escena la seva millor amiga i la seva germana, ambdues coneixedores del secret.
Continue reading »

Comments (0)
Llibres, Novel·la

Crim en directe, de Camila Läckberg

Continuació de les investigacions del comissari Patrik Hedström i la seva dona, l’escriptora Erica Falck
By , on 20 de setembre de 2010

Portada de Crim en directe

Què tenen els escriptors suecs que ens agraden tant? No només Stieg Larsson, l’autor de moda, és un dels best sellers de l’any. Hi ha una altra autora, que publicà el seu primer llibre fa vuit anys però que compta amb una llarga tradició literària que ha aconseguit captivar els ulls i les ments de milers i milers de lectors. Camila Läckberg i les seves novel•les policíaques són una de les coses més conegudes de Suècia, així com el seu èxit internacional.

Les novel•les de Läckberg són policíaques i totes estan protagonitzades pels dos mateixos personatges, l’inspector Patrik Hedström i la seva dona, l’escriptora Erica Falck. En totes hi ha un crim i una investigació per resoldre i en el transcurs de la mateixa es van destapant secrets i confessions dels personatges principals.

El primer llibre que publicà l’autora va ser La princesa de gel, on començà la història dels protagonistes, després Els crits del passat i Les filles del fred, per continuar la saga; fins arribar finalment a Crim en directe. En aquesta última novel•la, Patrik i Erica viuen una època tranquil•la al poble de Fjällbacka, del que és originària l’autora. Tenen una filla de vuit mesos, la Maja, i no hi ha massa feina a la comissaria. Tota aquesta situació però, canvia arrel d’un accident de tràfic en el que mor una dona i l’arribada al poble dels participants d’un reality show, Fucking Tanum, que es rodarà a Fjällbacka.

Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres

Crim i càstig de Fíodor Dostoievski, el poder de la culpa

La novel·la forma part de les obres mestres de la literatura universal
By , on 16 de setembre de 2010

Crim i càstig

I avui una de literatura russa. I és que si ens endinsem dins el trepidant però a vegades una mica feixuc món dels clàssics no podem deixar de banda la novel·la del difícil de pronunciar Fíodor Dostoievski, Crim i càstig. Si creieu que el nom de l’autor ja és complicat (tot i que ens resulta fàcil perquè l’hem escoltat molt) no vulgueu saber quin són els noms dels seus protagonistes. La veritat és que entre Raskolnikoff, Svidrigailov o Marmeladov crec que és més fàcil veure algun tros de les nombroses pel·lícules que s’han fet basant-se en Crim i Càstig, i així saber després com pronunciar mentalment aquests noms.

Bromes a part, Crim i Càstig és, juntament amb Guerra i Pau de León Tolstoy, una de les novel·les més influents a nivell internacional de la literatura russa. La novel·la és de caràcter psicològic i va ser publicada per primera vegada al diari El missatger rus l’any 1866. A causa de la seva llarga durada va haver de ser dividida en dotze parts per ser després publicada com a novel·la.

La història ens relata l’evolució del sentiment de culpa de Rodion Raskolnikoff, un jove pobre que mata a una prestamista. La causa de l’assassinat però, no té a veure amb els diners sinó amb la peculiar separació que Rodion fa de la societat. Segons el jove, les persones es divideixen en dos estrats, per un costat hi ha els superiors, amb el poder de matar si és pel benefici comú i per l’altra els inferiors que han d’estar sotmesos a les lleis.
Continue reading »

Comments (0)
Llibres, Novel·la

La Divina Comèdia de Dante Alighieri

Un dels clàssics sempre present
By , on 13 de setembre de 2010

La Divina Comèdia

Sí, sí, ja ho sé. Sé que us vaig dir que la poesia no era el que més m’apassionava. Però estareu d’acord amb mi en que hi ha clàssics que no es poden perdre, tot i que siguin poemes. Crec que La Divina Comèdia, de Dante Alighieri forma part d’aquesta col·lecció d’obres mestres que tothom hauria de tenir a la seva prestatgeria i si bé és veritat que llegir-lo de principi a fi és bastant pesat, sí que és divertit fullejar-lo i llegir les seves parts de tan en tant; encara que passin mesos entre una i l’altra.

Si coneixeu més o menys el fil de la història no us serà difícil llegir el poema èpic per parts ja que és un llibre bastant dens que poc resultar fins i tot feixuc. La història ens endinsa en els mons místic de l’Infern, el Purgatori i el Paradís. A través dels poemes Dante, que protagonitza el relat, recorrerà acompanyat de diferents personatges tots els estrats d’aquests mons, començant per l’infern i acabant al Paradís.

La primera part ens narra el descens de l’autor a l’Infern acompanyat per Virgili, autor de l’Eneida, a qui Dante admirava. Durant el viatge ens descriu com és l’infern (en forma de con invertit i amb la punta cap a baix). També detalla cada un dels nivells que formen aquest món, estant situat a la punta més profunda Lucifer, amb el cap de Judes a la boca. Passat el més terrorífics dels mons i pujant de nivell, Dante i Virgili arriben al Purgatori. Allà, a diferència de l’infern, és possible redimir els pecats i cada cop que se’n supera un es puja un nivell. En aquest paratge existeix l’esperança, sentiment inconcebible a l’infern.
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres

Les flors del mal, el punt de partida del simbolisme

El llibre de poemes de Charles Baudelaire és tot un referent dins el moviment artístic
By , on 6 de setembre de 2010

Les flors del mal

Mira que m’agrada llegir, i molt! Em passaria hores i hores llegint tots els diferents tipus de novel·les que existeixen: històriques, psicològiques, d’aventures, d’intriga… un llibre ha de molt dolent perquè no m’agradi i la veritat és que fins i tot aquests me’ls acabo llegint, per allò de poder opinar amb fonament, suposo.

Però quasi sempre el que llegeixo és novel·la. No sé perquè, però suposo que m’he acostumat des de petita a llegir en prosa i em costa molt endinsar-me en els poemes així com ho faig en les novel·les. El mateix em passa amb el teatre, tot i que menys. Doncs bé, fa uns dies el meu tiet em va recomanar, segons ell, un bon llibre de poesia anomenat Les flors del mal del poeta francès Charles Baudelaire. El nom de l’autor em sonava d’haver-lo estudiat a alguna classe de literatura, per això vaig decidir anar a la biblioteca i agafar-lo. Encara no l’he llegit, però us diré que les vibracions que em dóna són bastant bones.

Charles Baudelaire era el poeta francès conegut com el poeta maleït. Amb Les flors del mal marca el començament d’un nou moviment literari al segle XIX, el simbolisme. Aquest corrent va ser una reacció contra el naturalisme i el realisme, alguns dels seus autors més importants, com Joris-Karl Huysmans, van començar com a naturalistes, però amb els anys van veure en el simbolisme el seu refugi. Aquest seguia en bona part l’estela del romanticisme, representant els aspectes més foscos i gòtics de l’antic corrent.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio