Una iniciativa interessant de Sanitas

Desorientats, i probablement sols, així es com es senten molts cops els familiars o persones properes encarregades de cuidar a persones que pateixen demència. Per aquesta raó, la Fundació Sanitas ha portat a Graham Stokes, director del Departament de Demència de Bupa Care Services, per fer la presentació de l’edició en castellà del seu llibre “Y la música sigue sonando. Historias de personas con demencia”. El llibre té com a objectiu principal introduir als lectors en el complicat món de la demència, una malaltia de la que existeixen més de 80 tipus i que afecta a més d’un milió d’espanyols, més de 700.000 d’ells majors de 65 anys.

El llibre explica amb un llenguatge molt senzill la història de 22 persones i els seus familiars als que els van diagnosticar demència i els va canviar la vida. El llibre està centrat en les persones grans amb demència i intenta donar claus sobre la manera adient de cuidar-los, no centrant-se en la malaltia, ja que el més important és la persona i la manera de tractar-la. Com que l’objectiu d’aquest llibre és centra en donar informació, qualsevol persona que així ho vulgui pot aconseguir-lo gratuïtament en qualsevol Residència de Sanitas a Catalunya, així com a la resta del país.

Sense cap mena de dubte aquest tipus d’iniciatives fan que totes aquelles persones interessades en el tema, ja que pateixen la malaltia de molt a prop trobin una manera adient de tractar als malalts. Alguns dels problemes que pateixen als malalts involucren el llenguatge, la memòria, la percepció, el comportament emocional o la personalitat, entre altres elements que poden veure’s al llibre a través dels testimonis de les persones que expliquen la seva pròpia història.
Continuar llegint »

Un dels grans literats catalans

A Mèxic, ja que va haver d’exiliar-se, va escriure, el que segons la crítica ha estat la seva millor època, els contes titulats com Cròniques de la veritat oculta, Gent de l’alta vall i la novel·la Ronda naval sota la boira. Cap als anys 60 va tornar a terra catalana i va continuar escrivint obres com L’ombra de l’atzavara. A més durant aquesta dècada també col·labora com a periodista. Ja als anys 80 li arriba la popularitat, gràcies a Antaviana, un muntatge teatral basat en els seus contes.

En quant als premis que va guanyar Pere Calders cal destacar el Premi Sant Jordi, que el guanya gràcies a l’obra esmentada amb anterioritat, L’ombra de l’atzavara. També va rebre, l’any 1986 el Premi d’Honor de les Lletres i al 1993 el Premi Nacional de Periodisme.
Continuar llegint »

Cool, curiós, nou… fins i tot original. Mentre aconseguia deslliurar-me de l’embolcall anava intuint un cor, primer del dret, després del revés. Més tard vaig entendre que tot era fruit de la lògica, era per allò del sentiment negatiu. I em vaig decidir a llegir. “Contra las dedicatorias, contra la risa, contra la fraternidad, contra la certeza”, contra, contra… fins a 215 pàgines plenes de “contres”. I així vaig acabar el llibre, igual que el vaig començar: contra el sentiment negatiu.

Contra l’edició perquè per la meva malaptesa cada cop que intento trobar alguna de les anotacions fetes he de mirar l’interior del llibre per tal de saber on comença, quina és la portada i quina la contra. Un cop orientada, novament, em dirigeixo cap al món al revés on mai sabré amb certesa a quina pàgina sóc. Un món on primen els títols ben grans, sobren els espais en blanc i falten les serifs al cos de text. Un llibre on intento desxifrar el significat dels cors acompanyats de copes, sobres, banderes… i així avançar-me al “contra-tema”. Algú intenta desviar la nostra atenció?

Contra els velocistes. Sempre he cregut que un havia de posseir un do innat -o en qualsevol cas, un do fruit del treball constant- que el permetés escriure textos de no més de 500 paraules, i en aquest breu contingut ser capaç d’explicar una història o exposar una idea. Em reafirmo: Risto Mejide, en 80 “harticulos” promet al començament de la majoria de les seves narracions però s’acaba desinflant entre tanta metàfora i joc de paraules. De cop i volta s’esfumen les enginyoses composicions per recrear un costumisme gens agut i basat en una promesa irònica que mai arriba a la cita amb el lector.

Contra la publicitat. Gràcies al personatge creat en OT (Operación Triunfo) i a la auto-publicitat com a estratègia de ventes suposem que el que trobarem a l’interior del llibre serà diferent. Creiem que tots i cadascun dels “harticulos” seran risc, compromís, que portaran implícita una càrrega de responsabilitat moral desbordant, però…

Aquí una sèrie de “subcontres” per acabar la qüestió: contra tirar la pedra i amagar la mà. “Mira, está hablando el Papa, ese señor tan blanco por fuera como oscuro por dentro, que hace que los niños lloren cuando él sonríe”. Contra la desautomatització perquè trobem elements que criden la nostra atenció però no sabem cap a on la dirigeixen. Contra les contradiccions perquè la supèrbia no es maquilla amb falsa humilitat: “Para el que se haya creído mi tan excesiva como aparente seguridad en mi mismo, es todo mentira” i una mica més tard un capítol titulat “Contra la humildad: Me molo”

I contra mi, perquè intueixo que no hi ha pitjor crítica que la que comença igual que acaba: contra el sentimiento negativo.

Victor Català

Avui aprofitaré per fer un post d’una de les dones que més importància ha tingut en quant a literatura catalana, però que curiosament utilitzava un pseudònim per a publicar les seves obres. Us parlo de Víctor Català, tot i que darrera d’aquest nom s’amagava Caterina Albert. La vida de Caterina comença a l’Escala, població on neix i passa la majoria de la seva vida. Des de ben petita va mostrar un gran interès pel món de la literatura, ja que era una gran lectora. Filla d’una família de propietaris rurals, va viure al seu poble natal fins a 1904, quan va començar a viure entre l’Escala i Barcelona.

Des de ben jove, possiblement pel seu amor a la lectura, va començar a publicar com a escriptora, però no es va donar a conèixer fins a 1898, quan va ser premiada als Jocs Florals d’Olot pel monòleg La infanticida i el poema El llibre nou. Caterina Albert va ser una artista des de moles punts de vista, ja que la seva obra no només es centrava en la narrativa –gènere que dominava a la perfecció-, també va escriure poemes i obres teatrals. Com a poeta va publicar El cant dels mesos i El llibre blanc. Com autora de teatre va escriure peces tràgiques com Quatre monòlegs i Teatre inèdit.

Tal i com he dit abans, el terreny on realment brillava era la narrativa. Un fet a destacar és que l’any 1902 va publicar el primer recull anomenat Drames rurals, sota el seu pseudònim de Víctor Català. L’obra va generar certa polèmica, ja que es tractava d’una peça literària molt crua. El fet més important és que la polèmica va augmentar en saber que sota el nom de Victor Català s’amagava una dona.
Continuar llegint »

Jordi Ferré

Jordi Ferré és l’editor de Cossetània, editorial catalana amb 14 anys de trajectòria que, a més dels títols en paper, ha fet una aposta forta per l’edició digital com a membre de l’iniciativa Edi.cat. Avui parlem amb ell tot coneixent la seva opinió sobre l’estat actual de les editorials catalanes, els llibres digitals i perspectives de futur.

-Quina és la salut actual dels llibres en català?
-Al llibre en català especialment el que li falten són més lectors. Hem de tenir en compte que tan sols una de cada cinc persones que llegeix a Catalunya ho fa en català i estem estancats en aquesta situació. És cert que s’ha millorat respecte fa vint o trenta anys però ara la situació sembla ara estancada. El nombre de títols que s’editen en català està també estancat en els darrers anys. Hi ha possibilitats de creixement però cal analitzar perquè no tenim més lectors. Una de les possibles causes és que en molts sectors no hi ha pràcticament oferta en català o n’hi ha molt poca com per exemple en el món de les guies de viatge, de traduccions d’assaig, de llibres tècnics, d’informàtica o en sectors com el llibre de bricolatge, jardinaria o mascotes.

-Creu que el pas a la venda de llibres en digital és una nova oportunitat de difondre més la llengua?
Sí, clarament. A Internet el català està molt ben posicionat i cal seguir en el llibre digital en aquesta línia. La llengua a Internet esdevé comunitat i això cal aprofitar-ho. Én aquest sentit és molt interessant que des de Catalunya es vagi al davant, com està succeïnt actualment, en la creació de plataformes digitals. A més a més, els editors que editen en català estan apostant també pel món digital. Cal treballar en aquest sentit perquè el llibre digital en català tingui un bon posicionament a la xarxa i que disposi també d’una àmplia oferta.
Continuar llegint »