LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 

Posts from març de 2010

Llibres

Perdidos, les seves claus filosòfiques

Rousseau, Locke, Home... l'escriptor Simone Regazzoni analitza les referències de la sèrie
By , on 29 de març de 2010

Referència explícita a La Última Cena, de Leonardo DaVinci

Entre les novetats literàries fa poc ens trobàrem amb nou llibre a les prestatgeries que sense cap mena de dubte serà fullejat per molts dels amants d’una de les sèries de televisió que més expectació social i moviments en xarxa ha creat: Perdidos. Emesa per la BBC i un èxit sense precedents dintre del món de la televisió. I ja sabem el que passa amb els fenòmens socials… que arriben a tots els llocs. En aquest cas, la literatura no anava a quedar-se enrere.

Parlem d’un llibre curiós escrit pel professor i filòsof italià Simone Regazzoni: Perdidos. La filosofia. Al llibre, l’autor analitza les bases metafísiques y filosòfiques que serveixen per a sustentar l’univers dels habitants de la illa catòdica més coneguda. No hem d’oblidar que els creadors de Lost són uns perfectes hereus de la nostra cultura més contemporània, una de les claus del seu èxit massiu entre el públic jove. Així, la sèrie té de una gran varietat de referències, amb una estructura interna basada clarament en la intertextualitat, és a dir, en un exercici constant de citació i de referències a altres texts i obres conegudes.

Si Lost és un producte del post-postmodernisme, el llibre de Regazzoni no ho és menys. L’autor assegura que la seva estructura es basa en una multitud de fragments que es relacionen entre ells i que tenen a veure amb tota una herència cultural-filosòfica, amb arrels en Rousseau, Locke o Home. Conceptes com el destí o la llibertat són els motius que fan avançar l’argument i les peripècies dels personatges. Però, segons l’autor, les bases filosòfiques de Lost comencen amb coses tan senzilles com el fet de preguntar-se “d’on venim” o “cap a on anem”. El bé i el mal, el concepte de realitat, el mal metafísic enfrontat al mal real. Regazzoni no dubta en relacionar el fum negre que de tant en tant envaeix la illa, amb la idea de “real” sorgida de les teories psicoanalítiques de Lacan.
Continue reading »

Comments (0)
llibres infantils

En Teo descobreix el món

Als llibres d'en Teo, el quotidià esdevé tota una aventura
By , on 23 de març de 2010

Aquest, junt a En teo va en tren i En Teo va en avió, són els tres primers títols de la col·lecció

Potser encara recordes al teu amic de la infància, en Teo? Si no saps de qui et parlo segur que amb títols tan coneguts com En Teo descobreix als seus amics o En Teo descobreix la ciutat no tindràs cap dubte. Sí, el nen del pèl roig que vàrem conèixer quan érem petits encara es manté en bona salut a través de l’Editorial Timun Mas. Nosaltres ja hem crescut més del que desitjaríem, però en Teo continua amb les seves aventures, creades per l’estudi Violeta Denou. Un pseudònim darrere el qual s’amaguen tres dones: Assumpció Esteban, Carlota Goyta i Ana vidal, autores de més de 100 títols relacionats amb el personatge i que es traduïren a 15 llengües.

Les autores qualifiquen a Teo com un nen normal de qualsevol país. La barreja entre el quotidià i l’art naïf donen com a resultat un personatge que pot ser identificat fàcilment per qualsevol nen de la terra. El que caracteritza els llibres de Violeta Denou és un interès explícit per les coses més aparentment superficials de la vida. Amb Teo aprenem que anar al mercat pot ser tota una aventura, que els animals són ben estranys o que una festa d’aniversari esdevé un ritual festiu decisiu a la vida d’un nen. Aquells fets que passen desapercebuts per als adults són els més importants dins de l’univers de Teo. Potser eixa és la clau que l’ha fet convertir-se en un dels llibres infantils més famosos de tots els temps.

Rita, Pepe, Tia Rosa, els germans Pablo i Cleta, el gos Puck, l’àvia Cleta i l’avi Teo… a més de tota la colla de familiars, veïns i amics d’en Teo són ací des de la primera publicació, allà per l’any 1977. Els tres primers llibres, publicats al mateix temps, varen ser En Teo va en tren, En Teo va en vaixell i En Teo va en avió. Amb el temps, la col·lecció de llibres es va anar ampliant fins a fer-se més específica. Actualment pots trobar la sèrie En Teo descobreix el món, que és la més coneguda i la primera que va començar, totalment actualitzada. La sèrie Sóc en Teo i Les Lletres estan dissenyades per a aquells nens que comencen amb la lectura i Els àlbums especials d’en Teo es destinen a conceptes elementals de l’Educació Primària.
Continue reading »

Comments (0)
Autors, contes

Els millors contes policials

Una selecció feta per Borges y Bioy Casares
By , on 20 de març de 2010

Una bona tria de contes

Aquesta és una selecció de contes policials feta per Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares. El fet que siguin aquests dos escriptors que han triat els contes la fa per altres interessant ja que es tracta de dos mestres de la narrativa i del conte curt en especial.

Ambdós tenen un interès particular per les bones històries, pels jocs intel.lectuals, pels misteris i les paradoxes. Cada conte compta amb una petita biografia (feta amb tota la picardia d’aquests dos argentins) sobre l’autor del conte seleccionat.

Caçador casat de Wilkie Collins. Aquest primer conte és un conte policial amb totes les de la llei. Un jove aspirant a investigador fa una persecució policial per descobrir qui ha realitzat un robatori. És fàcil adonar-se (l’autor no intenta ocultar) que l’arrogant jove va en el camí equivocat i adonar-se quin és el camí correcte. La narració avança a través de les cartes i els informes que el jove li envia al seu superior. Finalment els caps del jove descobreixen el veritable criminal amb la sola lectura dels informes de l’aspirant a investigador. Potser el més interessant del conte és la personalitat del jove, cregut fins al cansament, és tan pedant que resultaria còmic si el món no estigués ple de persona com ell. Un atractiu addicional que posseeix el conte és que es desenvolupa en el mateix ambient policial.
Continue reading »

Comments (0)
Llibres, Llibres digitals, Llibres gratuïts

El vigilant en el camp de sègol de Salinger

By , on 18 de març de 2010

Una obra internacional

Molt temps he trigat a ressenyar aquest llibre, però és que els que més m’agraden, els que m’han proporcionat una lectura meravellosa, són els que més feina em costa parlar-ne. Perquè tinc por de fer una crítica excessivament subjectiva. Perquè puc caure en el fanatisme i defensar un llibre que, amb les seves limitacions i defectes, em sembla extraordinari. Un d’aquests llibres que tinc en un pedestal és El vigilant en el camp de sègol (conegut en castellà com El Guardián entre el Centeno), de Jerome David Salinger (1919 -). Una novel·la única i irrepetible que representa el model d’història sobre un jove rebel a camí entre la infància i el món adult.

Les Nimfes, de Francisco Umbral, tracta el mateix tema, el de l’adolescent que té un passat infantil i feliç, però que no té futur, almenys no ho s’albira. Sens dubte, El vigilant en el camp de sègol (publicat el 1951) està més aconseguit i resulta més impactant en tots els aspectes. No és qüestió de comparar, perquè totes dues són grans obres, però vull deixar constància que aquesta novel·la supera totes les que he llegit sobre l’adolescència, fins al punt de resultar prototípica.

Holden Caulfield té 16 anys i ha estat expulsat per baix rendiment de l’escola privada Pencey. Holden és un nen mimat pels seus pares, consentit fins a la sacietat, a qui no li agrada i tot el avorreix. En una insensata fugida sense rumb fix (per evitar explicar al seu pare la mala notícia), el protagonista viu en primera persona els aspectes més baixos de la societat. Té trobades amb dones, una infinitat de decepcions i de situacions esfereïdores, en un accelerat i corrosiu pas cap a la maduresa. És un noi sense il.lusió per a res, que està convençut que el seu pas al món adult és de regressió i no d’evolució, que s’avorreix amb tot, i que només idealitza la seva germana petita Phoebe, increïblement sensata per la seva edat, perquè representa l’última branqueta que uneix Holden amb la seva infància.
Continue reading »

Comments (1)
Novel·la

Mystic River, de Dennis Lehane

Radiografia d'una societat violenta
By , on 16 de març de 2010

Portada del llibre

Ser hereu d’una cultura de l’exclusió és, pot ser, el que ha dut a l’escriptor d’origen irlandès Dennis Lehane a escriure un text tan demolidor i destructiu com va ser la seva novel·la més celebrada, Mystic River (2001). Nascut a Dorchester, a l’estat de Boston, Lehane assegura que varen ser els ambients urbans del lloc on va créixer el que més l’inspiraren a l’hora de recrear els espais dels seus llibres. Així, el mapa social que dibuixa l’autor ho és tot menys tranquil·litzador. La ciutat es converteix en un paisatge indòmit, una mena de selva on les lleis dels homes son d’allò més perverses i retorçades. Ningú està fora de perill.

Sense cap mena de treva, la història comença amb un fet devastador. Jimmy, Sean i Dave són tres amics que gaudeixen de la seva infantesa fins que uns policies abusen sexualment del petit Dave. Aquest fet marcarà les seves vides per sempre, a més de separar-los definitivament, de la seva amistat i del seu estatut com nens. Vint-i-cinc anys després, la filla d’en Jimmy apareix assassinada. L’encarregat de la investigació no serà altre que Sean. No obstant això, Jimmy, ple d’angúnia i frustració, utilitzarà els seus propis mitjans (poc ortodoxes, per cert) per trobar i castigar l’assassí.

Amb un ritme frenètic i cada volta més intrigant, ens adonem que el mateix Dave pot estar implicat en la mort de la filla de Jimmy, al temps que Sean intenta buscar desesperadament un culpable dins dels marges que estipula la llei. Encara que cadascú dels personatges intente fer el millor per a ell i per als seus, la moral institucional xocarà amb la llei del carrer. On els crims se paguen amb altres morts… i els deutes antics se salden amb més sang.
Continue reading »

Comments (0)
Literatura eròtica, Novel·la

La insuportable lleugeresa de l’ésser de Milan Kundera

Una història d'amor interrompuda
By , on 12 de març de 2010

La obra de Kundera

La insuportable lleugeresa de l’ésser, de Milan Kundera, és un d’aquells llibres memorables que solen utilitzar-se com petits fites a l’hora de seguir la bibliografia del seu autor. Una novel·la completíssima, plena de petits moments on el narrador aconsegueix trencar la realitat com si fos un vitrall i deixar clar que no és una novel·la més, ni una història d’amor, sinó tot un manifest sobre la vida i els seus detalls.

Tomás, un metge faldiller, coneix a Teresa gairebé per casualitat i se l’emporta al llit. Després de descobrir que ella no és com les altres (amb ella el joc no és el mateix, sembla anar més enllà del sexe), inicien un estrany romanç ple de contradiccions, com les aventures de Tomàs o el aviat que comencen a viure junts. Aquesta trobada tan accidentat serà el centre d’una espiral que obeeix a la vegada a la malícia de l’atzar i la fatalitat de l’etern retorn, i que anirà tornant-se cada vegada més dolorosa, més insuportable, a mesura que vagin entrant personatges com Sabina (l’atractiva fotògrafa) o Franz, l’amant d’aquesta, un marit idealista que troba el sentit del seu matrimoni en la infidelitat.

Però això és l’argument. Sota un títol que espanta i enamora, el llibre realment són pàgines i pàgines sobre com es prenen els personatges la història. Les incomoditats que li causa a Tomàs la vida en parella, els mals de cap de Teresa en descobrir la gelosia, la por de Franz. Com aquests personatges afronten el món dins del seu paradís / infern particular, com respiren, es mouen i demanen l’hora, amb una profunditat psicològica que (de vegades, algunes) s’acosta a la perfecció.
Continue reading »

Comments (0)
Llibres

Una de poesia: Les flors del mal

Charles Baudelaire ens parla de luxúria, vici i satanisme
By , on 10 de març de 2010

Il·lustració de Carlo Farneti per a una edició de 1935

Els amants de la poesia estan de sort. Des de fa un temps podeu trobar el famós manuscrit de Charles Baudelaire, Les Flors del Mal, en edició butxaca a un preu més que assequible. I si ets dels que pensen que la poesia és una forma anacrònica d’escriptura, des d’ací volem recomanar-te que t’oblidis dels prejudicis i que li dones una oportunitat a Baudelaire. L’escriptor va ser un dels majors precursors de l’anomenat moviment simbolista que va sorgir a la França del segle XIX i les seves obres, en particular Les Flors del Mal constitueixen un material de lectura veritablement recomanables per als iniciats en la poesia i per als que no ho son.

Cèlebres són els seus versos d’inspiració romàntica, on trobem una clara vocació clàssica degut a la formació del propi Baudelaire, qui restarà fidel al vers alexandrí, als sonets lliures i als quartets, els més utilitzats a les seues poesies, com ferien altres simbolistes. Ja en la introducció, que l’autor inclou amb l’objectiu de parlar directament al lector al voltant de les seues intencions, podem apreciar el caràcter misantrop del francès, el qual afirma que l’ésser humà és roí i pervers de manera intrínseca, dominat per les forces ocultes de Satan. El propòsit continua en la primera de les parts, Spleen i ideal, on es mostra el recorregut metafísic del poeta (és a dir, ell), que recorre a la prostitució i a les drogues amb l’esperança de buscar-se a ell mateix… però només trobarà desesperació i fàstic. Així, l’art, la bellesa y les amants seran els mitjans a través dels quals fugir del tedi i reconduir la seua vida.

En la següent part, Quadres Parisencs, Beaudelaire és coherent amb el seu pessimisme i farà tot un exercici de desmitificació de la ciutat de París, on només trobarem més misèria, crim i destrucció. L’home de la ciutat, una volta arriba la nit, es converteix en un criminal. La violència quedarà associada al vi en la part que segueix, El vi. La beguda dels Deus, destinada a ser un ridícul consol per als homes. La quarta part que dona títol al llibre, Les flors del mal, potser marca un punt d’inflexió molt interessant. D’aquesta manera, i per a fugir de la destrucció, la delinqüència i el tedi, Baudelaire crea un món paral·lel on la luxúria i el lesbianisme, malgrat que prohibits, són l’únic mitjà per a la consecució de l’èxtasi.
Continue reading »

Comments (0)
Llibres

A la carretera, de Jack Kerouac

Jazz, paisatges i dones en un retrat fidel de la generació beat
By , on 4 de març de 2010

Portada del llibre

Si hi ha alguna novel·la que exemplifiqui a la perfecció el que va suposar la generació beat, aquesta és sense cap mena de dubte A la carretera, escrita per Jack Kerouac. Els viatges que el propi autor va realitzar entre 1947 i 1950, en companyia d’amics i coneguts, són l’arrel d’aquest relat mític però extremadament modern. Diuen alguns que Kerouac es va passar gran part de la seva vida a la carretera, viatjant pels immensos territoris dels Estats Units. El fruit de la seva experiència no va ser altre que la creació d’una de les millors i més celebrades novel·les nord-americanes de la contemporaneïtat.

Fill d’una generació que havia sobreviscut a les conseqüències (morals, físiques, econòmiques) de la Segona Guerra Mundial, Jack Kerouac i els seus companys es varen negar a continuar amb l’ambient de pessimisme que encara envoltava el món allà pels anys 50. La generació beat no havia patit una guerra, eren els fills de la guerra… i es negaven a quedar-se observant, passius, sense participar de la vida. A cada una de les línies de A la carretera es pot llegir la voluntat i el sentiment per esprémer cada segon de l’existència.

La fórmula de la novel·la pareix ben senzilla però és tremendament efectiva i dotada d’un frescor del que encara avui podem gaudir-ne: jazz, paisatges i dones, els tres pilars sota els quals es manté A la carretera. També una història d’amistat entre dos personatges, el propi Jack Kerouac (Sal Paradise al text) i l’ídol beat Neal Cassidy (Dean Moriarty), que recorren en cotxe cada racó de la geografia nord-americana.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio