LlegirLlibres.cat
Bloc literari en català. A aquest bloc podràs trobar anàlisis de llibres, tant de... 

Posts from febrer de 2010

Novel·la, Opinió

Dones de Manhattan

Pur feminisme narcotitzant
By , on 23 de febrer de 2010
Portada del llibre

Portada del llibre

Fa un temps em van regalar un llibre… bé, m’en han regalat molts, però avui us en parlaré d’un en especial. Fa un parell d’anys va arribar a les meves mans Dones de Manhattan (Mujeres de Manhattan), i segurament us sonarà perquè fa cosa d’un any han estrenat una sèrie basada en aquest llibre. L’autora és Candace Bushnell, més coneguda per la seva fantàstica novel·la de Sexo en Nueva York, també portada a la petita i gran pantalla.

Però desprès de l’èxit de Sexo en Nueva York, la veritat és que esperava força més d’aquesta novel·la. Dones de Manhattan està molt en la línia de la popular sèrie, 4 dones d’uns 40 anys comparteixen els seus secrets perquè són grans amigues. La peculiaritat d’aquestes dones és que han arribat a triomfar, i tot i que en moltes ocasions la seva vida personal és un desastre, la vida professional és el somni de qualsevol persona. La diferència d’aquestes protagonistes amb les de Sexo en Nueva York és que la majoria tenen vida familiar: fills i marit. Cosa que les altres (Carry, Samantha, Charlotte i Amanda) no.

No obstant és una lectura prou entretinguda. No espereu trobar la bíblia de la psicologia femenina, perquè jo personalment no m’identifico amb cap de les protagonistes, i tampoc reflexions que us canviïn la forma de veure la vida, però tot plegat és força entretingut. Ni més, ni menys.
Continue reading »

Comments (0)
Llibres, Novel·la

Mercè Rodoreda, avui i sempre

Una escriptora d'avui i de sempre
By , on 20 de febrer de 2010
Mirall trencat

Mirall trencat

Mercè Rodoreda ha estat l’escriptora catalana contemporània més influent de la nostra època. Les seves obres han estat traduïdes a més de 20 idiomes diferents i no només ha escrit novel·les, també poesia, teatre i contes. Ens trobem davant d’un autèntic fenomen literari i és una clara referència d’altres autors, ja que la seva obra s’ha estès internacionalment.

Un dels llibres que més recomano de l’autora és Mirall trencat. Fa uns anys es va portat a la petita pantalla per part de TV3, una sèrie molt ben recreada, tant pels espais com pels personatges. Pels que no hagin llegit la novel·la és una obra coral on els personatges que hi apareixen tenen llaços d’unió familiars. La història té lloc a Barcelona, abans de la guerra civil. Possiblement el títol de l’obra (Mirall trencat) té molt a veure amb la història que en explica Mercè Rodoreda. Un mirall és l’autèntic espectador de les vides dels personatges que apareixen i desapareixen durant la narració, i reflecteix els moments que cadascun dels personatges viu.

Però aquesta, tot i que és una de les meves lectures preferides, no és un clar exponent de l’obra de Mercè Rodoreda. L’autora pràcticament durant tota la seva obra ha escrit en primera persona. La curiositat d’aquest element és que els seus “portadors de veu” sempre han estat personatges femenins, cosa que fa que les lectures siguin petits porcions de vida, probablement autobiogràfiques. Per tant, podem dir que l’obra de Mercè Rodoreda es caracteritza per l’important paper que tenen les dones, autèntiques còmplices de la seva característica literatura. Un clar exemple és la Plaça del Diamant, també molt recomanable pels qui no hagin llegit mai a l’autora.
Continue reading »

Comments (0)
Novel·la

La mecànica del cor, de Mathias Malzieu

Amor, gelosia i passió... i un cor de fusta
By , on 15 de febrer de 2010
La mecànica del cor

La mecànica del cor

Una història d’amor i desamor, que sembla un conte per a nens petits per la peculiaritat dels seus personatges, però que clarament tracta temes seriosos de la vida adulta. El protagonista, en Jack, fill d’una prostituta neix a Edimburg, una nit del segle XIX. El seu cor no funciona correctament i per tal de seguir viu, li posaran un cor de fusta, al que li haurà de donar corda durant tota la seva vida. Per tal de que aquest cor funcioni haurà de seguir una sèrie de regles, entre les que està “no enamorar-se”, i d’aquí neix el títol del llibre, “la mecànica del cor” perquè d’aquest complicat funcionament en depèn la seva vida.

Durant la lectura de la novel·la podrem veure la clara marginació que viu en Jack, ja que és diferent a la resta. Però trobarà un intens amor de mà d’una cantant andalusa a la que seguirà fins a Granada. Durant aquest viatge trobarà infinitats de personatges peculiars i a més, viurà la màgia de l’amor i el desengany.

I bé, feta aquesta breu introducció al fil argumental de la història, no us recorda a ningú? Tot i que les comparacions són odioses, no us recorda a les històries d’en Tim Burton? A més, l’ambientació de la novel·la té un aire gòtic que fa que ens imaginem als personatges envoltats d’un misteri fosc, però molt atractiu. A mi personalment, em recorda a Eduardo Manostijeras, que també s’enamora d’una jove, però hi ha grans dificultats per a materialitzar l’amor que senten l’un per l’altre. En aquest cas, en Jack té un cor de fusta al que li ha de donar corda, i ha de seguir la regla de no enamorar-se. Serà capaç de seguir les regles?
Continue reading »

Comments (0)
Autors, Llibres

Un home a les fosques, de Paul Auster

Una de les novel•les d'en Paul Auster amb pitjor acollida entre la crítica literaria
By , on 10 de febrer de 2010
Uneix-te al moviment Paul Auster

Uneix-te al moviment Paul Auster

Estimat “tu ja saps qui ets…”,

Aprofito l’oportunitat d’escriure aquí per dedicar-te unes línies. Ja que sembla que els meus arguments no són prou convincents perquè et sumis al moviment Paul Auster, t’escric perquè sóc conscient que molts cops la meva expressió verbal és limitada, i com que les coses escrites perduren eternament, m’ha semblat perfecte dirigir-me a tu.

Sí, insisteixo en Un home a les fosques, la nostra última conversa m’ha deixat un sabor amarg. Aprofito per a dir que els qui no tinguin la novel·la la poden trobar editada per Anagrama, va arribar al nostre país l’any 2008. Bé, dit això, continuo. Davant de les crítiques emeses per part teva, he de dir que Un home a les fosques, tot i que reconec que no és la millor obra d’en Paul Auster, és una gran novel·la, que no només enganxa sinó que és un clar exemple de la literatura que fa l’autor.

Qui millor que en Paul Auster escriu novel·les dins de la mateixa novel·la? En aquest cas el protagonista, en August Brill, viu a casa de la seva filla (on també hi viu la néta) i per poder dormir i oblidar part del seu passat comença a explicar-se a ell mateix una història. Aquesta narració, la protagonitza l’Owen Brick, un jove mag que de cop i volta es desperta en un món en guerra civil. I aquí comença la màgia. Sense adonar-nos el protagonista principal perd lentament el privilegi de protagonisme i és el personatge inventat en la ment d’en August Brill qui pren el relleu. En Owen Brick ha de matar al seu creador, que és qui l’ha fet néixer i també ha creat els escenaris on es troba. Davant d’una possible rebel·lió l’August Brill opta per tancar la seva ment i deixa d’inventar.
Continue reading »

Comments (4)
Llibres, Novel·la

Caín, de José Saramago

Tornant als orígens
By , on 3 de febrer de 2010
Caín

Caín

Saramago ens presenta la seva última obra, Caín, una novel·la molt esperada al nostre país, donada la popularitat de l’escriotor. A més aquest cop Saramago torna als orígens i planteja una de les línies de reflexió més utilitzades durant les seves novel·les, la religió. En aquest llibre Caín mostra la seva relació amb el Déu cristià, un tema sense cap mena de dubte molt controvertit en els temps que corren, on la majoria dels lectors del llibre segurament siguin ateus per convicció.

En aquesta novel·la Caín es mostra com un home racional, que tot i arrossegat pel sentiment de culpa per haver matat al seu germà Abel, troba la força per fer front al seu greu error. En parts considera que tot i que ell va cometre l’acte de matar, va ser Déu qui va crear el sentiment de l’enveja i per tant, també és el responsable de la mort del seu germà. D’aquesta manera s’estableixen diàlegs entre Déu i Caín on tots dos accepten part de la culpa que han tingut en la consecució de l’assassinat.

Sota aquest breu perfil de l’obra us podeu imaginar que ha tingut moltes crítiques, part d’elles favorables i altra part negatives. Naturalment tothom té dret a emetre opinions, però considero que de quan literatura es tracta no s’han de barrejar els principis teològics dels opinadors. No crec que sigui vàlid que un fanàtic religiòs pensi que l’obra és una porqueria perquè segons ell Saramago critica la Biblia. No, no és vàlid perquè en aquesta obra literaria criticar a la Biblia és un mer pretext per crear una història d’interminables preguntes que afecten a la societat, d’avui, ahir i del futur. Per què al segle XXI no ens podem plantejar la crueltat del Déu cristià i els càstigs sobre la humanitat?
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio