Paulo Cohelo es manté com a referent

Paulo Coelho ens apassiona o tot el contrari, estar en una posició intermitja és quasi impossible perquè suposa un mar de contradiccions per al lector en quant a gustos literaris, preferències i postures filosòfiques. L’escriptor brasiler, un dels gurús actuals d’aquesta espiritualitat d’estar per casa que està tan de moda, intenta explorar amb aquest Verònica decideix morir les causes i motivacions per al suïcidi o, per contra, sortir endavant. Qui escriu aquesta ressenya havia llegit anteriorment d’aquest autor la vitalista i aconseguida L’Alquimista i la pretenciosa però intrascendent Onze Minuts, sense que això generés escepticisme o bé il·lusió a l’hora d’iniciar la lectura d’aquest nou llibre.

I la història va així: Veronika, una guapa esolvena de 24 anys, independent i reflexiva, ha decidir suïcidar-se per por a que la seva vida es mantingui tan monòtona com fins ara. Ingereix pastilles, i mentre espera a que facin efecte, llegeix a una revista un article la primera frase del qual és: “On està Eslovènia?”, amb la qual cosa Veronika arriba a la conclusió que viu en un país que ningú sap on és. Per això, escriu una nota dient que es suïcida perquè la gent sàpiga on està Eslovènia.

Encara que sobreviu a l’intent de suïcidi amb un coma agònic, és internada en el tristment famós centre psiquiàtric de Ljubjiana, Villete, i els metges li donen cinc dies de vida pels transtorns cardíacs que li han provocat les pastilles. Cal admetre-ho: la premisa és atractiva i suggerent, i certament la primera meitat del llibre es llegeix amb facilitat i tens una sensació indubtablement agradable, però després tot cau de forma clara.
Continuar llegint »

El Senyor de les Morques és un dels llibres que tractan la natura de l’ésser humà de la forma més pessimista que podem imaginar. Escrita el 1954 pel premi Nobel William Golding (1911-1993), sembla una revisió de Leviatán, de Thomas Hobbes, on s’afirma que existeix un constant i inherent “guerra de tots contra tots”.

A la II Guerra Mundial, un avió s’estrella contra una illa paradisíaca. Aquest avió transportava desenes de nens britànics d’entre els sis i els onze anys, i després de l’accident cap adult sobreviu, amb la qual cosa els nens han de buscar-se la vida pels seus propis mitjans, i establir una societat provisional a l’espera d’un rescat per part dels “grans”. En principi, justament després del sinistre, Ralph, un jove atractiu i carismàtic, es fa amb el control gràcies a una caracola que utilitza per a cridar la resta. A ell se li enganxa Piggy, un noi grassonet, de qui es riuen fins la sacietat, i busca en Ralph protecció i respecte. Un altre noi, Jack, després d’una discussió amb Ralph, s’imposa i crea un altre bàndol, lliure de lleis i de formalitats i amb conductes molt més dèspotes i anàrquiques.

Sota aquesta interessant premisa, es desenvolupa una novel·la magistral que s’ha convertit amb el pas dels anys en un clàssic contemporani, si bé va gaudir d’un èxit immediat en el moment de la seva publicació.
Continuar llegint »

Gabriel García Márquez és un dels millors escriptors de parla hispana de tots els temps. A més de la seva trajectòria professional, ha estat molt vinculat al món de la política i implicat en els problemes socials, tant que el van escollor com un dels 10 personatges més importants del segle passat a Sudamèrica.

Crónica de una muerte anunciada és un dels seus llibres més famosos i millors, amb permís de la resta d’obres amb un realisme màgic que acompanya tots els llibres de García Márquez. Des del principi del llibre saps qui morirà i per què, i la resta de pàgines del llibre l’únic que fan és descriure al detall cada una de les passes de tots els personatges. Això sí, encara que des del principi sàpigues el final, també hi ha reservades sorpreses, girs i sentiments que no esperaves veure en un principi…
Continuar llegint »