La tragèdia de Roth

L’Animal moribund (2001) és la gran obra que serví de punt de partida d’una altra gran obra: Elegy (2008), d’Isabel Coixet. No entrarem a qüestionar fins a quin punt és lamentable que Penélope Cruz (protagonista de la pel·lícula) no rebés un Óscar per la seva esglaiadora interpretació en aquest film i, en canvi, acabés recollint l’estàtua després de firmar la pobra Vicky, Cristina, Barcelona; però s’ha de dir que la feina que va realitzar en aquella pel·lícula fa honor al dramàtic personatge de Consuelo Castillo.

Recomanables són tant el llibre com la versió cinematogràfica, però no tenen res a veure. No perquè Coixet decidís sortir-se dels marges establerts a les seves pàgines (a nivell d’història, la pel·lícula és excepcionalment fidel al llibre, perdonant el final) sinó perquè dins l’imaginari de tragèdies tendres que acostuma a plantejar Coixet no hi ha lloc per la duresa amb la que escriu Roth.

L’Animal moribund és un llibre petit i lleuger, i també una obra literària profunda i perturbadora. Roth s’acull al seu prestigi per fer afirmacions que ningú s’atreviria a firmar, per emplear un estil que molt pocs són capaços de dominar i, a més, ho fa molt bé. El llibre no és més que un diàleg del seu protagonista cap a un interlocutor que no existeix: nosaltres, els seus lectors. I és un diàleg, i no un monòleg, perquè ens contesta, encara que nosaltres no poguem dir-li res. Ofereix respostes a aquelles preguntes que nosaltres li formulariem si el tinguèssim davant.
Continuar llegint »

Una obra discreta de Vargas Llosa

Lluny del que es podria pensar, el gènere de la literatura eròtica no està mancat en absolut d’autors importants. La sexualitat humana, amb totes les seves vessants més retorçades i obscures, ha estat objecte d’estudi per part de molts escriptors. Alguns d’ells han centrat la seva obra sobre aquest fil conductor, altres hi han fet incursions esporàdiques. Seria el cas de Mario Vargas Llosa que, amb Travesuras de la niña mala, narra la història de dos amants marcats per la devoció incondicional d’ell i les constants traïcions d’ella.

La història d’aquests dos emigrants peruans s’estructura al llarg dels set capítols que integren el llibre seguint una pauta pràcticament calcada: Ricardo, el protagonista, viu la seva vida en alguna ciutat europea fins que la figura d’Otilia (nom vertader de la “niña mala”, que n’adoptarà molts al llarg de la novel·la) irromp en el seu ecosistema per a destruir-lo i després tornar a desaparèixer. Així construiran una història d’amor i desamor, de tendresa i crueltat, que realment no aporta gran cosa al panorama literari actual.

Un mal llibre, segons el meu parer, o, potser, una mala novel·la romàntica. ¿Un bon exemplar de literatura eròtica? Resulta difícil de dir. Vargas Llosa ens ofereix multitud d’escenes d’alt contingut eròtic, sexualitat explícita, i s’ampara en les descripcions de l’actitud dels seus personatges durant aquests moments per retratar també la seva personalitat.
Continuar llegint »

La literatura eròtica creix a Internet

La literatura eròtica és un gènere literari en el qual les històries que ens són narrades tenen un alt componen eròtic, o fins i tot sexual. En cas que les escenes descrites siguin realment explícites, trobarem que també és possible anomenar-la literatura pornogràfica.

La literatura eròtica és un fenòmen tan antic que seria difícil establir-ne un principi clar. Podem trobar relats eròtics provinents de pràcticament totes les cultures de l’antiguitat: l’Antiga Roma, l’Antiga cultura xinesa, el famós Kamasutra, que prové de la Índia, o Les Mil i una Nits, pertanyents al món musulmà.

Es podria pensar que amb el naixement de la fotografia, la literatura eròtica va deixar d’existir, però no fou així. Tampoc amb l’arribada de la televisió i molt menys amb l’esclat de la gran font actual de pornografia: Internet.
De fet, es podria dir que més aviat al contrari. Internet ha funcionat com una plataforma desde la qual la literatura eròtica s’ha convertit en un fenomen de masses.
Continuar llegint »

Dan Brown torna amb el Símbol perdut

En aquest article continuem la llista de recomanacions literàries per Nadal que vam començar en el passat post, afegint altres perfils per a fer-la el més completa possible:

Si desitgeu regalar-li un llibre a algú al que li agrada estar sempre al corrent de les noves modes de lectura, podeu recórrer a l’últim volum de Dan Brown: El símbol perdut (2009). L’escriptor nord-americà, que saltà a la fama amb el controvertit El Codi da Vinci, torna a encaramar-se al cim de les llistes de vendes. Brown versa de nou sobre els misteris icònics i religiosos, aquest cop parlant-nos d’antigues i obscures organitzacions masòniques.

Per als lectors que prefereixen els contes a les novel·les pures, Els culpables (2007) de Juan Villoro, representa una molt bona opció. Villoro s’introdueix en la pell de distints personatges, que narren en primera persona la història de la seva vida. El romanticisme i la decadència es citen en cada una d’aquestes històries, que combinen també ironia i dramatisme, conformant un volum molt recomanable. Tal i com apunta el mateix autor, “al explicar les seves misèries, els personatges del llibre es tornen culpables de literatura”.
Continuar llegint »

Velocitat, un dels llibres recomanats

Som més a prop de les dates nadalenques, període en el qual ens veurem abocats a la compra de presents per a familiars i amics. Un llibre és un regal que pot resultar un petit tresor que ens agraeixin durant molt temps o un recurs fàcil per a solventar un tràmit incòmode. La diferència radica en la capacitat d’encertar quin és el més adequat per a cadascú. Per a facilitar-vos una mica la feina, adjuntem una recomanació de llibres en funció del seu receptor, oferint-vos alternatives per a un variat mosaïc de públics:

Si els destinataris del vostre llibre són joves o universitaris, us recomano la següent novel·la: Sóc Charlotte Simmons (2005), de Tom Wolfe.
Wolfe descriu l’arribada d’una jove i brillant estudiant de poble a una de les universitats més prestigioses d’Estats Units. L’autor ens ofereix una visió fidel, profunda i entretinguda del món universitari americà; desplegant un riquíssim entramat de personatges ben treballats i tridimensionals. Un retrat del món universitari amb un nivell de precisió que roça l’excel·lència i que no renuncia a l’esperit crític que caracteritza la seva obra.

Pels amants de l’acció, els que busquen en la literatura un pur entreteniment, els podeu obsequiar amb Velocitat (2006) de Dean Koontz, uns dels autors més exitosos i solvents de misteri arcade modern. En aquest llibre, Koontz planteja la història d’un home que vivia una vida gris i afable fins que un assassí en sèrie decideix involucrar-lo en els seus crims oferint-li la possibilitat de decidir quina serà la seva pròxima víctima. Velocitat reuneix totes les característiques exigibles en un best-seller: ritme, tensió, ganxo…; i les combina amb altres elements més reflexius que, tot i aparèixer només de forma puntual, doten al llibre de més qualitat que la majoria de companys del sector.
Continuar llegint »

L'obra d'Arriaga també va arribar al cinema

Guillermo Arriaga, nascut el 1958 a Ciutat de Méxic, va saltar a la fama com el creador de les brutals històries que, sota la magistral direcció de González Iñárritu, van convertir-se en un gran èxit cinematogràfic (Amores Perros, 21 Grams i Babel).

La denominada “trilogia Arriaga-Iñárritu” conforma una obra de gran nivell que probablement firmaria qualsevol cineasta, però no és l’únic que ha sortit de la seva afilada ploma. Avalen la seva trajectòria altres creacions tan impactants com el guió de The three burials of Melquiades Estrada, dirigida per Tommy Lee Jones, o les seves novel·les: Esquadró guillotina, Un dolç olor a mort i El búfal de la nit.

El búfal de la nit planteja com dos adolescents (Manuel i Tania) intenten sobreviure al trasbals provocat pel suicidi de Gregorio, millor amic del primer i exnòvio de la segona. Gregorio és un personatge macabre i calculador que acaba intern en un centre psiquiàtric, incapaç de controlar les visions que el turmenten i l’acaben conduïnt a mutilar-se violentament.

Manuel i Tania alternen la preocupació per la creixent autodestrucció d’aquest company estimat amb la culpa derivada d’haver començat una relació a les seves esquenes, relació que s’ha anat enfortint fins a adquirir més importància que el destí del propi Gregorio.
Continuar llegint »