Un llibre per a prendre noves responsabilitats

Llegir és educar i formar-se en moltíssimes ocasions, i sempre que busquem llibres infantils per als nostres alumnes o fills sempre és interessant buscar aquells que comptin amb un missatge darrera de tot, que permeti als petits anar més enllà de la pròpia història que expliquen.

Aquest és el cas del llibre que us presentem avui, La meva primera guia sobre l’hort urbà, del conegut Josep Maria Vallès i editat per La Galera. Aquí l’aprenentatge està clar, doncs apropem als infants a partir de 10 anys com poder aprofitar el balcó o la terrassa de casa per a fer un hort, sempre respectant el nostre entorn i el medi ambient.

Segurament els infants, i fins i tot els pares, no s’han plantejat mai plantar hortalisses, fruites o altres aliments en un hortet a casa, enmig de la ciutat. Tanmateix, aquesta idea pot resultar una experiència molt interessant per a interactuar amb el medi natural, tenir-ne respecte, per a prendre responsabilitats en la seva cura i manteniment, etc. Sense cap dubte, parlem d’un llibre que pot comportar un gran aprenentatge per a l’infant i perquè desenvolupi actituds que potser encara no ha treballat.
Continuar llegint »

La versió en català ha estat un èxit

Després del majestuós èxit de L’Ombra del Vent, Carlos Ruiz Rafón -que recentment ja s’ha traduït també al japonés, de la seva versió original en català- tenia davant seu el gran repte de publicar una nova novel·la que mantingués el llistó tan alt com el seu primer gran títol. Així, el suspens es va acabar amb el naixement de El joc de l’àngel, una novel·la que té relació amb l’anterior -i amb dues més de l’autor- que torna a ambientar-se a la gran Barcelona.

Des de la seva estrena el 2008, l’obra de Zafón ha superat de llarg el milió de vendes a Espanya i les 200.000 a Amèrica. A més, al maig es va treure la versió en català del llibre, amb 100.000 exemplars que també han copsat l’atenció del lector català. El joc de l’àngel s’ha convertit ja en un nou fenomen literari que és interessant analitzar.

L’ambientació a Barcelona i la continuació de molts punts en comú amb L’ombra del vent ha aconseguit fidelitzar a molts lectors que ja havien llegit la novel·la anterior. A més, l’estil d’escriptura de Zafón afavoreix l’intriga de certs moments de la trama. Potser un dels pocs ‘peròs’ que li podem trobar és la descripció excessiva en algunes parts -alguns crítics es refereixen bàsicament als inicis del dia, la descripció de com es pon el sol…-, la qual cosa ens recorda també a L’ombra del vent.
Continuar llegint »