No es tracta ni molt menys d’una novetat, però sí que és el primer llibre que Boyne escriu per a nens. L’obra explica la històrica d’un nen de nou anys, fill d’un comandant nazi del camp de concentració d’Auschwitz en plena Segona Guerra Mundial. Bruno descobrirà l’horror de la guerra malgrat el continu esforç del seu pare perquè no s’interessi pel que succeeix fora de casa. El fet de viure a una casa de tres plantes li sembla avorrit, ja que estava acostumat a viure a una mansió de cinc on podia explorar lliurement.

Des de la finestra del seu dormitori, Bruno veu una tanca darrera la qual hi ha moltes persones vestides amb pijama de ratlles. Els seus pares arribaran a l’acord de que Bruno i Gretel, la seva germana, necessiten un professor particular, Herr Listz. Un avorrit mestre entestat en ensenyar-los molta història.
Continuar llegint »

Coincidint amb la celebració de l’Exposició Internacional que es celebra a Saragossa, i la temàtica de la qual és l’aigua i el desenvolupament sostenible, l’organització de l’Expo 2008, en col·laboració amb l’editorial Laberinto de las Artes i el taller literari Escuela de Escritores, convoca el certamen de relat ‘Contes de l’aigua’. El concurs, que comptarà amb un jurat format per reconeguts escriptors, premiarà els millors relats que incloguin l’aigua com a element indispensable de la trama

Des que Ulises va abandonar Creta fins el dia en el qual Stephen Dedalus i Buck Mulligan van contemplar Dublón des de la torre de Martello, a través de l’aigua no han deixat de fluir algunes de les millors pàgines de la literatura universal: els relats mariners de Conrad, les converses a la rivera del Jarama o les aventures de Huckleberry Finn.

Unes vegades ha arrossegat l’acció; altres ha reflectit l’estat d’ànim dels personatges, del desencís de Pessoa a com Cortázar observa com cauen les gotes contra el balcó en una tarda de pluja.
Continuar llegint »

Moltes persones es van quedar desconcertades quan el 2001 se li va concedir el Premi Nacional de Narrativa al jove Unai Elorriaga (1973), per Sprako tranbia, una novel·la en euskera que ni tan sols estava traduïda encara al castellà. Després d’obtenir el guardó, es va despertar una intensa curiositat per veure què havia escrit Elorriaga, que aleshores tenia 28 anys i cap novel·la anterior.

El llibre ens parla de Lucas, un ancià malalt d’Alzheimer que somia amb anar a l’Himalaia i portar els seus darrers anys de vida de la millor manera possible. Després de presentar-lo apareixen també altre personatges, de forma que cada capítol està centrat en un d’ells.

Elorriaga ha escrit la novel·la de la seva vida, a no ser que es demostri el contrari. L’obra està escrita amb una tendresa i una saviduria sorprenents. Mentre narra l’història comú i quotidiana, amb un encant especial cap els personatges, explica que un paquet té un tamany ‘amable’ o es defineix aquest període en el qual ‘el dia deixa de ser dia’, aconseguin una implicació extraordinària del lector.

Les frases curtes i els paràgrafs de dues o tres línies són predominants, de manera que cada frase entra de ple en el lector amb missatge carregats de vitalitat, gust pel somni i l’utopia, i el missatge “res és impossible” es mostra molt clarament fins a fer-se omnipresent.
Continuar llegint »

La Guerra dels Móns és una gran història de ciència ficció escrita per H.G. Wells i publicada per primera vegada el 1898.

Es tracta d’una de les primeres novel·les sobre contactes extraterrestres i la primera que narra una invasió a gran escala. Una obra que torna perceptibles els temors i la intució del pensador de les primeres dècades del segle passat sobre la inminència d’un desastre planetari (Guerra Mundial), abonat rigurosament per tradicions i creences sobre l’existència de vida inteligent a Mart.

En ser representada telefònicament per Orson Wells, als Estats Units d’Amèrica, moltes persones van creure’s la invasió marciana, cor de la narració, i abraçats pels seus foscos temors i els fantasmes de molts presagis de runa col·lectiva, van arribar a disparar armes de foc. La ingenuitat d’un públic que encara no coneixia la televisió va contribuir a l’èxit de la proposta de Welles que, tanmateix, va haver de demanar disculpes públicament als oients.

Els temors sobre el mal que arribava al món i que ens és imposat des del cel es van fer tangibles en el text del poderós escriptor brìtànic, qui compta, entre les seves moltes contribucions a la cultura de l’època, amb una Història Universal de la Humanitat; cosa que mostra les preocupacions que el fenomen humà despertava en tot moment a la seva ment. Per gentilesa de Videa.com, podeu llegir aquesta obra mestra totalment de franc en format PDF si feu clic sobre aquest enllaç

Informació de l’obra a la Viquipèdia