Si hagués sapigut que em trobaria amb una obra així, no m’hauria comprat el llibre. Animat per la seva avorrida però envolvent adaptació cinematogràfica (realitzada per David Lynch el 1984), vaig aferrar-me al principi de “si la pel·lícula és bona, el llibre ha de ser millor”.

Frank Herbert (1920- ) va aconseguir amb Dune guanyar els prestigiosos premis Nebula i Hugo el 1965 i 1966, respectivament, i el seu llibre va ser considerat com un dels millors de la literatura de ciència-ficció. Un èxit quasi instantani que va cridar l’atenció per l’elevada elaboració de la seva atmosfera i pel seu intent d’enriquir el perfil psicològic dels protagonistes, simplement narrant com actuen i no què és el que pensen.
Continuar llegint »

La d’avui és, sense cap dubte, una d’aquelles novel·les que arriben a la part més profunda de l’ésser humà. Amb Factotum, Charles Bukowski ens obre de ple la seva vida, no només a nivell professional o sentimental, sinó en tots els sentits. Bukowski ens introdueix en el món dels poetes maleïts americans (incapaços de separar-se de la seva llegenda negra, com J.D. Salinger) a través de la vida i penoses i patètiques aventures del seu alter-ego.

L’argument ens parla de Herny Chinaski, un escriptor que ha aconseguir lliurar-se de la guerra i viatja de ciutat en ciutat, acceptant treballs-brossa i sous ridículs per a emborratxar-se i escriure relats a revistes més o menys humils. A partir d’aquí, l’autor ens obre un cosmos decadent que sembla emergir del mateix protagonista i girar al seu voltant. L’alcohòlica set de Henry, la seva passió per les drogues i les ganes de sexe el portaran a tot tipus d’apartaments inhabitables, terballs esclavitzadors i experiències (les apostes a l’hipòdrom, les baralles de borratxos…) que ens guien per les diferents ciutats que travessa el protagonista.
Continuar llegint »

Aquesta és la història d’un llibre eclipsat per la seva pròpia adaptació al cinema. Quan Phillip K. Dick va escriure aquesta novel·la el 1968 ja era un autor de ciència-ficció de culte, avalat per obres anteriors com El Tiempo Desarticulado, El Hombre en el Castillo, Ojo en el Cielo o Los Tres Enigmas de Palmer Dietrich. Però va ser el 1982 el moment en el qual Dick va arribar a la fama internacional en ser adaptada aquesta novel·la al cinema per Ridley Scott. La pel·lícula es va dir Blade Runner, i està considerada una de les millors de la història del cinema, i el film per excel·lència del gènere de ciència-ficció.

Desgraciadament un infant el va impedir veure amb els seus propis ulls com el seu univers particular anava arribant a gent de tot el món. Abans de continuar, però, cal preguntar-se, és millor el llibre o el film? És complicat dir-ho.

Per una banda hem de tenir en compte que els arguments difereixen bastant, encara que la trama principal i els noms dels personatges es mantenen. El guió de David Webb per a Blade Runner semblava un nou punt de vista de Els androides somien xais elèctrics?. Però parlem de la novel·la…
Continuar llegint »