Caín

Saramago ens presenta la seva última obra, Caín, una novel·la molt esperada al nostre país, donada la popularitat de l’escriotor. A més aquest cop Saramago torna als orígens i planteja una de les línies de reflexió més utilitzades durant les seves novel·les, la religió. En aquest llibre Caín mostra la seva relació amb el Déu cristià, un tema sense cap mena de dubte molt controvertit en els temps que corren, on la majoria dels lectors del llibre segurament siguin ateus per convicció.

En aquesta novel·la Caín es mostra com un home racional, que tot i arrossegat pel sentiment de culpa per haver matat al seu germà Abel, troba la força per fer front al seu greu error. En parts considera que tot i que ell va cometre l’acte de matar, va ser Déu qui va crear el sentiment de l’enveja i per tant, també és el responsable de la mort del seu germà. D’aquesta manera s’estableixen diàlegs entre Déu i Caín on tots dos accepten part de la culpa que han tingut en la consecució de l’assassinat.

Sota aquest breu perfil de l’obra us podeu imaginar que ha tingut moltes crítiques, part d’elles favorables i altra part negatives. Naturalment tothom té dret a emetre opinions, però considero que de quan literatura es tracta no s’han de barrejar els principis teològics dels opinadors. No crec que sigui vàlid que un fanàtic religiòs pensi que l’obra és una porqueria perquè segons ell Saramago critica la Biblia. No, no és vàlid perquè en aquesta obra literaria criticar a la Biblia és un mer pretext per crear una història d’interminables preguntes que afecten a la societat, d’avui, ahir i del futur. Per què al segle XXI no ens podem plantejar la crueltat del Déu cristià i els càstigs sobre la humanitat?
Continuar llegint »

Molt lluny d'una bona novel·la de vampirs

Feia dies que tenia ganes de parlar-vos d’Eclipse, però abans em toca fer una introducció a l’escriptora i a la nova obra que ens presenta. L’autora, Stephanie Meyer, ha conmocionat el panorama de la literatura juvenil internacional amb aquesta sèrie de llibres que té com a protagonista femenina una jove estudiant, la Bella, i a un atractiu vampir, en Edward Cullen. Eclipse és el tercer llibre de la saga de Crepúsculo i en aquesta entrega Bella haurá de decidir entre el seu amor per l’Edward o l’amistat que l’uneix a en Jacob, però a més haurà de prendre una decisió que l’afectarà durant tota la seva vida: decidir si ha de viure o morir, tot des d’un doble sentit, clar està.

Feta aquesta introducció, només em queda donar la meva humil opinió sobre aquest revolucionari moviment literari. Bé, en primer lloc cal que sabeu que sóc una gran aficionada a la literatura vampírica i que possiblement entre els meus llibres preferits de ficció trobareu Entrevista con el vampiro y Lestat el vampiro, d’Anne Rice. No sé si els haureu llegit, però francament, ni punt de comparació amb la saga Crepúsculo, així que us els recomano.

Seguint amb Anne Rice… per on començo? Bé, he de dir que els personatges, tant d’Entrevista con el vampiro com de Lestat el vampiro, estan tan ben construits que cada cop que m’acabava un llibre sentia una nostalgia increíble que només es dóna quan un llegeix grans obres, no com amb Crepúsculo que a la meitat de la novel·la em resultava feixuc continuar llegint, principalment perquè el lector pot adelantar-se a la trama i saber què és el que passarà a continuació.
Continuar llegint »

Un anàlisi de la cultura americana

Tots aquells fans dels Simpson tenen una nova obligació: llegir Els Simspon i la filosofia. Editat per Blackie Books ens ha arribat un clar manual de referència per a tots aquells qui no som capaços de dinar sense veure aquesta magnífica sèrie que ja porta 20 anys en pantalla.

William Irwin i uns quants filòsofs nord-americans ens descobreixen l’entramat filosòfic de la familia que més claus ens ha donat per entendre la manera de viure dels americans. Les grans contradiccions que diferencien una cultura marcada pel capitalisme, entre moltes altres qüestions, es presenten en aquest recomanable llibre que sense cap mena de dubte no ens deixarà indiferents.

El llibre es divideix en quatre seccions: personatges, temes “simpsonians”, l’ètica dels Simpson i els Simpsons i els filòsofs. Al tractar-se d’un llibre elaborat per varis autors trobem alguns temes repetititus, però tot i així pot convertir-se en una lectura força interessant per tots aquells amants de la sèrie. A més, tenim la gran sort de comprovar diàriament tot el que els filòsofs aporten al llibre, i així realitzar una pràctica empírica, i per què no, filosofar amb la família o entre amics.
Continuar llegint »