Fantasmes de Barcelona

“Barcelona necessitava un llibre sobre fantasmes històrics”. Aquesta és la raó que portà a Sylvia Lagarda-Mata, periodista i docent, a plasmar en paper 13 rutes fantasmagòriques de la ciutat a Fantasmes de Barcelona. Mai heu tingut un calfred sense raó caminant per la ciutat? Heu vist alguna ombra o llum estranya que us ha sobtat? Segurament que l’explicació que vàreu buscar en aquell moment és del tot lògica i racional però, i si us diguessin que un fantasma ronda per la zona? Llavors la cosa canviaria i tot i que seguiríeu intentant creure que l’explicació és tan senzilla com una brisa, el dubte ja estaria creat.

Lagarda-Mata planteja l’existència o no existència, millor dit, d’aquest éssers a partir d’un pla lúdic però també històric, que convida al lector a jugar amb les tradicions i llegendes urbanes. Així, ens mostra una ruta turística alternativa de Barcelona on coneixerem fantasmes tan antics com cert rei got que deambula per la catedral de Barcelona des de temps molt llunyans fins un drac volador que molts barcelonins afirmaren veure als voltants de l’any 1998. Així, veiem que hi ha fantasmes molt antics, però també d’actuals, per a tots els gustos!

Un fantasma que em cridà l’atenció és el que veieren o cregueren veure els veïns de la Sagrada Família durant els bombardejos de Barcelona. Segons la llegenda, a les nits es veien dos llums blaus passejant-se per les torres de la construcció; molta gent cregué que era l’esperit d’Antoni Gaudí que, després de mort, seguia cuidant de la seva obra i evitava que les bombes li caiguessin a sobre.
Continuar llegint »

A sang freda

Novel·la de no ficció o com posar els pèls de punta en 465 pàgines. Dos definicions, no excloents, de la novel·la que Truman Capote va escriure fa 44 anys, A Sang Freda. Alguns diuen que és la precursora del gènere, altres que el sevillà Manuel Chaves Nogales ja l’havia encetat als anys 40.

Sigui com sigui, les lloances que Truman Capote ha rebut per aquesta novel·la no són per prendre a la lleugera, ja fos el primer, el segon o el darrer en utilitzar el gènere. Per Javier Cercas, autor de Soldados de Salamina i Anatomia de un instante: “L’obligació de tot escriptor és apropar al lector a una problemàtica de la millor forma possible. Que se n’adoni de qui eren els seus protagonistes, el que van fer i perquè”.

Una definició que s’adiu molt al text que Capote va editar l’any 1966 després de la profunda investigació de l’assassinat dels quatre membres d’una família de Kansas. Aquesta recerca el va portar a conèixer de primera mà els protagonistes de la història (sense contar als Clutter, és clar); va parlar amb la gent del poble, amb els policies que portaren el cas i amb els assassins. No va ser una tasca fàcil, ja que el seu semblant estrafolari i l’actitud extravertida provocaven algun que altre recel entre la gent, així com la seva condició d’homosexual. Però al final aquesta dura tasca va ser recompensada i és que Capote no només va poder accedir a les confessions, escrits i proves més importants del delicte, sinó que es va guanyar la confiança dels mateixos assassins.
Continuar llegint »

Portada del llibre

Els solters també som feliços. Aquesta és la base argumental indiscutible del llibre Solters convençuts, escrit per dos abanderats de la solteria com són l’Imma Sust i el Marc Villanueva.
Una recomanació, si tens parella estable i no estàs massa segur de que ella o ell és el que vols, no comencis a llegir el llibre; segur que abans d’arribar a l’última pàgina hauràs decidit trencar lligams i partir cap a la solteria. Qui sap, potser és el que necessites…

I és que la solteria és precisament l’estat civil que aquests dos reconeguts periodistes defensen encarnissadament. Volen trencar tabús, ser precursors i intentar que la societat accepti els canvis. Primer va ser parlar de sexe, després de viure en parella sense haver passat pels jutjats, ja no diguem per església; així que, sempre segons ells, la següent etapa que s’ha de passar és la de poder estar solter i soltera i no morir en el camí. Potser la següent passa serà la de decidir no tenir fills, però per això la societat encara necessita avançar molt; ha de ploure molt perquè s’accepti que una parella no vulgui tenir descendència, però tot arribarà, segur.

Doncs bé, per a l’Imma i el Marc la solteria no és només un estat civil, sinó un estil de vida i així ho relaten a Solters convençuts: “un és més feliç vivint amb l’esperança que algun dia trobarà l’amor de la seva vida, que vivint amb algú que et demostra cada dia que això mai no passarà”. La pregunta en aquest cas seria, i si trobes a aquesta persona, a aquesta mitja taronja que et complementa perfectament i per la que series capaç de deixar de respirar? Seguiràs sent un solter convençut? Potser hauríem d’acotar termes i més que ser solters convençuts no hauríem de ser de compromís ràpid. Per mi, està bé volar per aquí i per allà, provar, triar, rebutjar…però també acceptar i renunciar.
Continuar llegint »